dilluns, 14 de gener de 2008

Els himnes nacionals (1)

Estic llegint els darrers temps, sobretot als diaris d’Espanya, moltes opinions sobre el tema de la lletra de l’Himne Nacional Espanyol .

Es molt curiós que l’iniciativa de posar lletra vingui d’un estament esportiu. Probablement perquè l’esport és encara l’única cosa que permet a molta gent demostrar un cert tipus de patriotisme. Sembla ser que alguns d’aquests “patriotes” no volen que en el proper Campionat d’Europa de Futbol, els jugadors de la selecció espanyola es quedin muts mentre sona la música de l’himne dit nacional.

Voldria fer un parell de comentaris sobre els himnes i les lletres, que resumiré en dos o tres països que tinc com a veïns i, naturalment, en el himne suïs.

És conegut que “La Marsellesa” himne de França, sortí, lletra i música, de la ma de Rouget de Lisle el mes d’abril del 1792. L’autor era capità de la guarnició de Strassbourg i naturalment l’himne parla de la defensa de la pàtria, de abolir la tirania i altres propòsits de combat. És un del himnes nacionals més coneguts i cantats.

L’himne alemany amb música de Joseph Haydn de l’any 1796 i amb lletra posterior del 1841. L’any 1990, amb la reunificació alemanya, el Govern va decidir de fer servir la tercera estrofa de la lletra, i només la tercera estrofa, com a text oficial. Les altres es van considerar com massa “agressives” davant la reunificació pacifica del país. De manera que ara es canta la germandat, la unió, el dret i la llibertat per una pàtria feliç.

L’himne d’Italia sorgeix del text que el 1847 va escriure un estudiant de Gènova, Godoffredo Mameli, i que poc després va ser musicat a Tori per el compositor Michele Novaro. La primera estrofa és una mica agressiva però cal pensar que fou escrita a l'época de les guerres contra Àustria i dins del patriotisme romàntic que imperava a bona part d’Europa.

A Suïssa, país amb més de 700 anys d’existència, l’himne nacional es va composar partint d’un text de Leonhard Widmer per el monjo Alberich Zwyssig l’any 1841 i, curiosament, només a partir de l’any 1981 és oficialment considerat l’himne nacional suïs. La lletra ( originalment en alemany) ha estat traduïda a les altres tres llengües oficials de Suïssa, francès, italià i romanx.

En els casos que acabo de detallar trobem que a França la lletra i la música son de la mateixa ma, a Alemanya primer es va composar la música i després es va escriure la lletra, mentre que a Itàlia i Suïssa, primer va ser la lletra i després la música.

La lletra que de moment s’ha escollit per l’himne d’Espanya és de molt baixa qualitat literària i sembla que no tindrà gaires possibilitats de quallar entre els seguidors de la selecció de futbol que a l’estiu es desplaçaran a Suïssa i Àustria per seguir els partits.

En una segona part, comentaré altres aspectes dels himnes.