dimecres, 30 de gener de 2008

La revista "Bages"


He llegit a la premsa suïssa la noticia de la “remodelació” de la revista cultural “Du”, de llarga tradició en aquest país, i per un moment, m’ha vingut a la memòria la revista “Bages” que durant uns anys va editar l’Associació d’Antics Alumnes del Institut “Lluis de Peguera” de la nostra ciutat.

Vaig entrar a col•laborar a “Bages” l’any 1963, de la ma del aleshores director Dr. Ignasi Bajona, amb una pàgina de comentaris i critica teatral. Junt amb mi el Sr. Bajona va fer que col•laboressin els meus amics Pere D. Montserrat (encarregat de la critica literària) i Manuel Quinto (que s’ocupava del cinema).

D’altres ex-alumnes en foren col•laboradors. Fullejant entre les revistes Bages que conservo, veig uns articles del Josep M. Esquius sobre el futur urbanístic de Manresa, o sobre les millores necessàries en el Cardener en relació amb els accessos a Manresa. Ja l’any 1963 el Josep Maria escrivia sobre l’esperança que els organismes competents fessin cas a la “oblidada Manresa” en qüestions d’infraestructura i comunicacions. Tinc la sospita que el mateix article, pràcticament sense modificacions, es pot escriure avui. Ai las!.

També s’enriquia la revista Bages amb comentaris literaris del Carles-Jordi Guardiola, amb articles sobre l’art antic a la comarca de Bages a càrrec de Xavier Sitjas, el calendari folklòric per el J.G.Sol amb dibuixos del Joan Vilanova i molts i molts d’altres que no puc detallar sense fer-me pesat.

Molt important és esmentar que la portada de la revista era sempre una obra (dibuix o gravat) d’un artista manresà i que el gran format de la revista, permetia que l’artista tingués un paper destacat a cada publicació.

El contingut era en llegua espanyola, amb l’excepció d'una minoria d’articles. Cal tenir en compte que parlem dels anys 60 i la revista “Bages” estava obligada a passar la censura. El fet de tenir el català com a idioma minoritari potser que l’hi permetia sortir amb més pocs problemes. Cal dir que no era una revista de contingut massa “provocatiu” social o polític encara que sota aquesta aparença de tranquil•litat, s’hi trobaven opinions i recensions amb una intenció clara. D’això en podrem parlar ( o escriure) un altre moment. Per avui, valgui el meu record de Suïssa estant per la revista “Bages” i tots els que la van fer possible al llarg dels seus pràcticament 15 anys de vida.

1 comentari:

Calidoscopi ha dit...

N'havia sentit a parlar però no l'he llegida mai, encara no hi era jo. Devia ser una decisió molt valenta fer-la tot superant el régim de Franco i en una ciutat que segur que si devien fer més poques coses en aquell moment.

Interessant visió manresana desde l'exili la teva.

Manresa Calidoscopi