divendres, 29 de febrer de 2008

Catalunya grisa?


Gairebé fa 40 anys que visc a Suïssa. Mai he deixat de seguir les incidències que tant a Manresa con a Catalunya han anat succeint. Gràcies a Internet, les possibilitats d’estar informat per premsa, radio i televisió han augmentat considerablement fins a donar la falsa sensació de participar a certs esdeveniments com si visqués a Manresa. Ja dic que la sensació es falsa, però no del tot.

Per exemple, ara que s’acosten votacions, puc seguir les informacions de cada partit sense suportar els cartells pels carrers, els repetitius missatges per radio i televisió, i tampoc tinc d’aguantar comentaris ni al la barberia ni al bar de la cantonada.

Dit això, des la distancia en aquests moment Catalunya dona una imatge grisa, com si estigués envoltada de boira , aquesta boira matinera espessa i freda; una imatge com una foto desenfocada. Em sap greu.

Anem a observar un parell de detalls:

- Davant les properes eleccions, el Govern Tripartit dona una imatge grisa. No transmet definició, color, il•lusió.
- Els de CiU, sobretot l’Artur Mas estan ja fa molt temps apagats, segurament perquè l’herència Pujol és molt difícil de gestionar, i desanima guanyar en vots i no manar.
- ERC s’ha trobat molt còmoda asseguda als poltrones de manar i no va pel carrer explicant i convencent. Ha perdut perfil i s’ha tornat pàl•lida, per no dir grisa.
- Els de Iniciativa-Els Verds també han trobat el gust a „manar“ i van una mica amb la pólvora mullada. Llàstima perquè partits petits son necessaris perquè els grans no s’adormin. Però ara estan fent migdiada llarga tots ells.
- L’Estatut ningú sap molt bé on es troba, ni quant el faran sortir de l’amagatall i el posaran a actuar. Una boira densa s’estén per damunt del vot popular que l’hi va donar existència. Gris, molt gris tot això.

Però com que visc a Suïssa, estic acostumat a veure com la boira se’n va i deixa lloc lliure perquè el sol ens animi el paisatge i l’esperit. No dubto que a Catalunya aviat la boira podrà escampar i tots sentirem la joia de viure envoltats de més colors.