dijous, 3 de juliol de 2008

Avui soc colombià


En els gairebé quaranta anys d'activitats professionals, he visitat un centenar de vegades Colòmbia. Com és natural, tants dies viscuts en aquell país m'han permès de fer moltes i molt bones amistats amb gent de Medellín, principalment, i de Bogotà en menor mesura. Alguns d'ells han sofert molt de la situació guerrillera i mafiosa que el país viu, fins i tot com a victimes d'atemptats físics.
Per tant, si volgués, podria escriure moltes i moltes ratlles sobre la gent, el paisatge, la màfia, la guerrilla, la cultura etc..

No vull fer servir aquest racó del blog per donar una valoració personal de la situació política interna i (atenció !) externa de Colòmbia, amb uns veïns que tenen doble o triple llenguatge. Peró si que vull demostrar la meva alegria per el final feliç del segrest de la candidata a la Presidència de la República Ingrid Betancourt. No se si sabrem mai la veritat del segrest i de la alliberació. També soc conscient que encara queden uns centenars de segrestats per la guerrilla i la màfia, de manera que res està definitivament resolt. Peró potser s'ha donat un gran pas per portar la pau a un país que s'ho mereix, un país que m'estimo i que avui em fa sentir com un colombià més.

Com diu el seu Himne Nacional: “ ¡En surcos de dolores el bien germina ya!”.
Que sigui veritat!

1 comentari:

Joan Gil Oliveras ha dit...

Jo també me n'alegro. No obstant, el conflicte segueix latent. És en part estructural: qüestió de terres. En part és laboral: es queden sense terres. En part. Irracional. En part. Terrorisme d'estat. En part, guerrilles paramilitars d'extrema dreta del germà d'Uribe. En part no només són les FARC. En part, les FARC van sorgir del conflicte molt després. Solució? Polo democrático y alternativo.