He llegit a l'Avui l'entrevista amb el Toni Strubell, nét del doctor Trueba, filòleg i Coordinador de la Comissió de la Dignitat per a la recuperació dels “papers de Salamanca”.
No em puc estar de reproduir literalment algunes de les frases de l'entrevista. Diu el Toni Strubell : “ Estem aquí, a casa nostra, amb les finestres tancades, pensant en petit, i la nostra situació és bastant lamentable. Molt parlar de Frankfurt peró després no sé si ens sabem vendre adequadament. Molts visitants que vénen a Barcelona i Catalunya no saben que vénen a un país amb una historia i una identitat pròpies”.
Jo soc d'un país petit (Catalunya) i visc en un país petit (Suïssa) i puc confirmar la poca divulgació del fet diferencial català per part dels ens polítics o culturals que tindrien de fer-ho. Algú em pot explicar quines conseqüències positives per la difusió del fet català s'han creat arrel de la Fira del Llibre de Frankfurt ?. És un del exemples que l'entrevistat posa com a definidor del fet d'ésser petits i sobretot d'actuar com a petits. Obrim les finestres!
1 comentari:
Obrir les finestres sempre és bona cosa!! Un país petit i tancat en sí mateix acaba...amb picabaralles estèrils o amb un cofoisme que no porta enlloc. I amb olor de resclosit.
És bo mirar cap a fora i ensenyar als de fora allò que tenim a casa.
Una abraçada!
M. Pilar
Publica un comentari a l'entrada