dijous, 4 de setembre de 2008

Itàlia sorprèn


Tres o quatre vegades a l'any visito el nord d'Itàlia (visc a menys de tres hores de cotxe de Milà).
És una regió rica, i per tant disposa d'uns elements socioeconòmics que no tenen altres regions italianes. La gran densitat d'empreses situades en pobles petits, alternant amb una agricultura pròspera, sobretot al Piemont i a la vall del Po, fan que l'impressió general sempre sigui molt positiva.
Naturalment Itàlia no deixa de tenir problemes ja que manca de molt recursos naturals, no te una xarxa de ex-colonies per fer un front econòmic més o menys comú, l'idioma no te cap projecció internacional, i sobretot pateix d'una mancança crònica de bons governs , per molt que cada dos per tres caiguin i s'aixequin alternativament. Crec que una de les coses positives d'Itàlia, o del italians, és que fora del quatre implicats, la gent no fa cap cas del govern i dels que manen. El país manté un bon nivell no gràcies sinó malgrat els diversos governs. Com que històricament tenim unes arrels en part comunes, potser ens hi hem de fixar una mica més i, sense crear el nostre “Berlusconi”, anar fent com ells amb una actitud a mig camí entre el “ deixam treballar i diguem ximplet” i el “demà m'afaitaràs” .

1 comentari:

Cristòfol ha dit...

Coincideixo en les apreciacions.
Hem de fer allò que és en les nostres mans i deixar de mirarque fan els altres.

Enllaço la pàgina.

Slts