dimecres, 26 de novembre de 2008

Els secrets de les paraules


L’etimologia dels mots, és a dir l’origen o la filiació dels mots, m’ha agradat sempre i llegeixo sovint algun diccionari etimològic sense buscar cap mot en concret , només per el plaer de fer „descobriments“.

L’altre dia, en un article sobre la crisi del tèxtil (la meva activitat durant 40 anys), vaig topar-me amb el mot „texans“ referit als pantalons ben coneguts de tots nosaltres. És curiós que aquesta expressió (junt amb la castellana „tejanos“) no l’he sentit en cap dels molt països que m’ha tocat visitar professonalment per el tèxtil.

L’expressió que més he sentit és „jeans“ o „blue jeans“. Els italians fan bé en reivindicar per a ells l’origen d’aquesta peça de vestir molt abans de que el senyor Levi Strauss la convertís en un producte a l’abast de tot el món.

La paraula “jean” és un escursament de l’expressió “jean fustian”. Fustian prové del llatí fustaneum i a l’època medieval servia per denominar un teixit de cotó o de cotó amb lli. “Jean” també posseeix una arrel medieval anglesa que és Jene o Gene, el nom de la ciutat italiana de Gènova que era ( i és) un port comercial molt important. Per tant, “jeans” vol significar un teixit de cotó que era fabricat o que provenia de Gènova.

En el camp professional, es parla de “denim” per definir la tela amb la que es confeccionen els texans. Denim és també una manera escurçada de dir “serge de Nimes”, és a dir una sarja (teixit lligat de curs quadrat) feta o arribada de la ciutat francesa de Nimes. També els francesos poden demanar ser reconeguts com a l’origen dels texans.

Sigui com sigui, aquestes petites distraccions etimològiques donen el plaer de descobrir detalls que, per quotidians, ens passen desapercebuts.

1 comentari:

Cristòfol ha dit...

Una entrada molt interessant. Gràcies.