dimecres, 12 de novembre de 2008

La lliçó del senyor Klaus


L'any 1970 vaig viatjar per primera vegada a Mèxic, per raons professionals. En les meves visites a diverses empreses del sector tèxtil, em va acompanyar el que llavors era el nostre representat, el senyor Adolf Klaus, suís amb uns 30 anys de residència a Mèxic i persona molt coneguda en l'àmbit professional.

Una de les primeres empreses que vaig visitar estava a punt de comprar una nova instal·lació i nosaltres érem uns del seleccionats com a possibles proveïdors. Vaig ser rebut per el Director General i copropietari i una vegada fetes les presentacions, em va demanar que l'hi expliques les característiques de la nostra proposta en funció de les seves necessitats.

Podeu imaginar amb quin fervor vaig exposar el producte i amb quina energia de principiant professional m'expressava. Després de gairebé una hora de parlar, amb dues o tres intervencions del client per demanar alguna precisió i amb un mutisme absolut del senyor Klaus, vaig pensar per a mi que havia fet un bon treball i que mereixia emportar-me la comanda.

El client em va agrair la meva exposició i dirigint-se al senyor Klaus l'hi va dir : “Señor Klaus, ¿es ésta la máquina que nos conviene?. El senyor Klaus va respondre : “ Sin ninguna duda creo debe comprarla”. Davant l'afirmació rotunda del representant, el client em va donar l'acord de compra i després de parlar d'alguns detalls i arrodonir el preu, la comanda va ser signada.

Al vespre, a l'habitació de l'hotel, vaig repassar el treball del dia i em vaig irritar i alegrar alhora per la comanda que he comentat. Sobretot em preguntava que com és possible que després de fer una explicació tan detallada el client decidís fer la compra gràcies a l'opinió positiva del representat, amb l'agreujant que ningú ignorava que ell cobraba comissió.

Immediatament vaig veure el perquè i vaig aprendre la lliçó : els trenta anys de treball a Mèxic del senyor Klaus, la seva competència tècnica , el seu tarannà i la seva personalitat havien fet d'ell un referent dins del sector i per tant la seva paraula era definitiva per complementar el meu treball i que la seva honestedat l'hauria portat a inclús desaconsellar o a matissar la meva proposta.

En aquell moment, a l'habitació del hotel a Mèxic, em vaig proposar que algun dia jo arribaria a ser professionalment “ el senyor Klaus”.


(Il-lustració: Manel Marzo-Mart)