dilluns, 10 de novembre de 2008

Les nostres arrels


L'elecció de Barak Obama a la presidència del Estats Units ha fet córrer una riuada de comentaris sobre els més diversos aspectes : color de la pell, experiència política, influencia del deus orígens familiars. Nascut a Hawaii d'un pare kenyà i d'una mare americana molt s'han preguntat quines son les veritables arrels de Obama per deduir les seves intencions polítiques del fet que es senti en part africà o no.

Tots el que vivim fora del lloc de naixement i sobretot del lloc on va transcorre la nostra infància i primera joventut, ens han i ens hem posat alguna vegada la pregunta : On són les meves arrels?.Tothom ha de trobar la seva pròpia resposta perquè en aquest tipus de sentiments no existeixen regles o normes fixes.

Voldria escriure avui sobre una particularitat suïssa que és d'ordre administratiu i que per tant no influeix en els sentiment íntims. Es tracta del “lloc d'origen”, que tots es ciutadans suïssos tenen i que no és necessàriament el lloc de naixement. En els passaports i en els carnets d'identitat suïssos no figuren el lloc de naixement, ni el domicili, ni el nom del pare i la mare sinó exclusivament les següents dades : nom i cognom (només un), data de naixement, estatura, color dels ulls i lloc d'origen.

El lloc d'origen és la ciutat o poble on, en els orígens de la nació suïssa, els avantpassats van adquirir el dret de ciutadania. Com a contrapartida els ciutadans tenien ( i encara en molt llocs tenen) el dret a una part dels beneficis que el terme municipal obté, com per exemple fusta del boscos, redits de propietats, etc. . Molts municipis tenen avui dia dos assemblees: una amb els habitants que tenen el lloc d'origen i la residencia al poble, i una segona amb els que “només” són habitants. En cada una d'elles es tracten temes amb personalitat jurídica pròpia.

Naturalment, el lloc d'origen es transmet de pares a fills. Per matrimoni la dona o el home poden adquirir el lloc d'origen del cònjuge o inclús tenir dos llocs si les legislacions cantonals respectives ho permeten.

Es tracta d'una reminiscència histórica que manté una vigència legal avui dia i que serveix perquè de tant en tant tothom es recordi d'uns llunyans avantpassats que van començar a consolidar el país actual.

1 comentari:

mpilar ha dit...

M'ha semblat molt interessant això del lloc d'origen! Pels que vivim a Barcelona, per exemple, el "lloc d'origen" sol pesar bastant. La tendència és a "tornar-hi" encara que només sigui de tant en tant, o els estius o els cap de setmana...

A casa nostra, alguns dels fills, nascuts ja a Barcelona, ara viuen a Manresa i rodalies, el lloc d'origen familiar...