dimarts, 9 de desembre del 2008

Descobrint un raïm



L’historia del raïm Carménère, i del vins que es produeixen amb ell, és molt interessant. Jo vaig „descobrir“ el Carménère farà uns sis o set anys a Lima, gràcies a un bon amic i delicat gastrònom. Fins a aquell moment jo no havia sentit mai a parlar ni d’aquest raïm i del vins resultants.

El Carménère fou un tipus de raïm bastant conreat a la regió bordelesa de Médoc fins que a finals del segle XIX, la terrible fil•loxera va aniquilar-lo pràcticament.

L’any 1994 un naturalista francès, Jean-Michel Bousiquot especialista ampelógraf (és a dir, la ciència que s’encarrega d’identificar i estudiar els ceps) va notar que a Xile alguns ceps de Merlot trigaven més que d’altres a madurar. Això l’hi va permetre descobrir que eren exemplars de la quasi desapareguda varietat Carménère, que s’havia introduït a Xile vers el 1850 amb altres ceps europeus per tal de crear la avui excel•lent viticultura xilena, i que romangué „amagat“ gairebé 150 anys.

De tal manera va ser sorprenent el descobriment que avui dia el Carménère és una de les varietats més específiques dels vins xilens, com el Malbec ho és dels vins argentins.

Fins i tot en el meu poble de residència a Suïssa, de 10.000 habitants, trobo 3 marques diferents de vis xilens Carménère, a preus molt assequibles i de cellers de prestigi com Concha y Toro o Luis Felipe Edwards. Un petit plaer que em puc permetre i que m’ajuda a recordar aquelles belles terres tantes vegades visitades.