dimarts, 16 de desembre de 2008

La propina de Nadal


Ara que s’atansa Nadal em venen a la memòria imatges de la meva infància a Manresa amb els guàrdies urbans envoltats de torrons, neules i ampolles de xampany que els ciutadans deixaven als seus peus com a gratificació de Nadal (que en castellà se’n diu „aguinaldo“ i en català „estrenes“).

També passaven per les cases l’escombriaire, l’esmolet, el carter i el repartidor de gel, entre altres, per deixar la seva felicitació impresa i emportar-se una propineta.

Per cert, propina prové del llatí „propinatio“ que vol dir provocació, repte o convidada a beure. Els francesos en diuen „pourboire“ i els alemanys „Trinkgeld“, paraules que també s’originen en la beguda.

He llegit que als Estats Units, és costum quasi obligat de donar als voltants de Nadal unes estrenes a pràcticament tothom que durant l’any ens fa algun tipus de servei: el porter de l’edifici, el perruquer, inclús la professora del Kinder. Per no cometre errors, els col•legis ja avisen als pares que la professora espera que l’hi donin 40 dòlars per nen, quantitat que es pot reduir a 60 dòlars en cas de tenir dos fills al Kinder.

Sembla una broma però algú ha fet comptes i als Estats Units es mouen uns 40.000 milions de dòlars per any en propines nadalenques. Com que aquest any es preveu una forta baixada dels donatius voluntaris es recomana als que han perdut la feina que escriguin una postal a les persones implicades explicant la situació.

Pobres si, però amb un mínim d’educació.