dilluns, 1 de desembre de 2008

L’importància de lo insignificant


Dins les conjunt d’una orquestra simfònica, un dels instruments més petits i aparentment insignificants és el triangle.

Una barra d’acer doblegada en forma de triangle que no es tanca del tot, subjectada amb un cordó i que es toca donat cops amb un barra recta, també d’acer. Moltes escoles i molts conjunts infantils utilitzen el triangle en les seves cançons perquè dona una so net, dolç i senzill.

Dins de les composicions per orquestra, el triangle no va ser introduït fins al 1850, en el Primer Concert per Piano de Franz Liszt. Després ha fet part de moltes obres, sempre dins de les seves limitades possibilitats ( es pot colpejar amb barres de diferents gruixos per donar millor ritme o més so).

El compositor txec Bedrich Smetana és molt conegut, inclús per gent no massa aficionada a la música clàssica, per una obra de sis poemes sifònics sots el títol genèric de Má Vlast ( La meva pàtria). Un del sis poemes, potser el més escoltat, és
Vltava“ ( “El Moldava”, que descriu el curs del riu des les dues fonts del seu naixement fins a l’arribada a Praga).

En la partitura i exactament en el compàs 30 el triangle ha de tocar una nota curta, una negra. Smetana va escriure l’anotació „elegante“ en italià com per tantes anotacions musicals.

Si el compositor, a un cop al triangle l’hi atorga el sentiment d’elegant, vol dir que té molta importància com es toca, per molt que en el mateix moment flautes, clarinets, violes, violoncels i contrabaixos també toquin.

Si algú creu que no es pot donar un cop al triangle de manera elegant, no és músic. Son paraules del director d’orquestra Fricsay, que faig meves, i que em porten al títol d’aquest escrit.

Si no sabem apreciar, estimar, destacar les coses petites, tot el conjunt se’n ressentirà. I això val tant per les nostres activitats individuals i diàries, com per les dels politics o, en general, dels que tenen alguna parcel•la de poder.

Tot, fins i tot les coses d’aparença menor, tenen valor i mereixen respecte. Si no tenim cura de „lo menor”, ens perderem moltes vivències. El veritable valor està (també) en les petites coses de la vida.

1 comentari:

Jordi Rius Bonjorn ha dit...

Respecte de l'instrument "triangle" t'he de dir que igual com tots els instruments que toquen els percussionistes, donen un ritme als conjunts musicals impressionant. I m'ha encantat trobar un post que el reivindiqui, ni que sigui com a metàfora sobre la vida :-)

Volia reivindicar també lo molt que millora qualsevol conjunt instrumental quan hi ha algun bon percussionista.
I qu econsti que jo no ho soc :-)

Felicitats pel post i pel Bloc.