divendres, 12 de desembre de 2008

“Necessito adrenalina!”




L’acusat, de 28 anys d’edat, es va presentar davant la jutgessa vestit amb un abric negre, curt i cordat fins a dalt i amb el coll aixecat, com si el judici anés a durar només uns minuts i no valgués la pena posar-se còmode.

„ Jo no tenia intencions de córrer. Només volia provar si realment en tres segons pujava de 0 fins a 100 kilòmetres/hora“ – va dir en un to molest.

La policia va registrar que la moto que ell conduía anava a 104 km/h dins una zona urbana limitada a 50 km/h. La moto era d’un amic i ell només disposava d’un permís d’aprenent de conductor de motos.

„ Hi ha gent que col•lecciona segells. Jo necessito velocitat, risc, adrenalina“.

En els darrers 9 anys el carnet de conduir cotxes l’hi va ser retirat 9 vegades, 6 d’elles per excés de velocitat. L’any 2004 va ser condemnat a quatre mesos de presó condicional per faltes greus de conducció. Aquest any, l’hi han retirar el permís de cotxe i, naturalment, també el permís d’aprenent de moto.

Ell va protestar perquè com que té l’ofici de mecànic d’autos, està molt lligat al fet de poder conduir cotxe. „Normalment faig uns 100.000 kilòmetres a l’any!“.

Ja fa més d’un any que no té feina i cobra de l’atur. Viu a casa dels seus pares i no va poder assistir a una citació anterior del tribunal perquè es trobava a l’estranger organitzant la seva festa de prometatge.

„ Jo no soc un boig. D’altres corren més que jo, però tenen sort. A mi sempre m’enxampen“.

La jutgessa va acceptar la sol•licitud del fiscal i el va condemnar a una multa equivalent a uns 7000 euros i a pagar els costos del judici.

„ Però si no va passar res!. Ara m’embargareu i em poseu en evidència davant dels meus veïns. La meva vida està destruïda!“.

Amb aquesta declaració i amb el rostre rogenc, va abandonar la sala del tribunal.

L’historia és real i va succeir el dilluns dia 8 al jutjat de Bremgarten, tocant a casa meva i serveix per tancar de moment els meus comentaris sobre els accidents automobilístics. Deixo per el final el fet de que l’acusat és estranger dels Balcans amb permís de residència a Suïssa, per no influir massa en la lectura i en les conclusions.