divendres, 5 de desembre de 2008

Prou de xerraires!


Avui dia es parla de pol•lució atmosfèrica, de pol•lució de les aigües, de pol•lució lumínica i alguna d’altre, però no es parla de la pol•lució de xerraires.

Estem envoltats de gent que ens expliquen, sovint sense que ho demanem explícitament, el perquè van fer o deixar de fer això i allò.

Els esportistes rarament diuen quelcom d’interessant quan se’ls pregunta, amb algunes excepcions (Guardiola és una d’elles).

Els homes i les dones del temps ocupen la meitat del temps a explicar perquè van errar la previsió que van fer ahir, i l’altre meitat a donar la previsió errada d’avui.

Els politics, quan són preguntats, en expliquen les seves decisions de tal manera que una vegada han acabat de parlar ningú sap exactament quina era la pregunta.

Només els fets han de servir per donar el nivell de les persones: la cursa, els gols o els sets guanyats o perduts. I el fred que no ens agafa desprevinguts o la pluja que per avisada ens dona temps a aixoplugar-nos. I les millores que permeten creure en les promeses fetes durant la campanya electoral.

El famós pintor Henri Matisse en una interviu radiofònica de l’any 1942 explicava que es va adreçar a un grup de joves estudiants d’art amb les següents paraules : „ Us voleu dedicar a la pintura?. El primer que heu de fer és tallar-vos la llengua perquè la vostra decisió us suprimeix el dret d’expressar-vos altrament que amb els pinzells“.

Dona molta feina escombrar la fullaraca de certes explicacions per finalment veure que al dessota no hi ha quasi res.