dimarts, 27 de gener del 2009

Catalunya mirada de lluny : 1. Som i serem


El suggeriment d’uns amics m’ha animat a dedicar una sèrie de posts a Catalunya, les seves coses i la seva gent, amb una visió condicionada per la distància i naturalment per les meves limitacions.

La meva vida, repartida entre 26 anys a Catalunya (Manresa i Barcelona essencialment) i 40 anys a Suïssa em permet observar certs fets i actituds amb una òptica llunyana, no necessariament infalible però si complementària. És, si es vol, com contemplar un paisatge amb una llum diferent : l’impressió canvia.

Suïssa i Catalunya tenen coses en comú : una superfície geogràfica i una població similars, una necessitat com a països petits d’anar sempre explicant-se perquè se’ls entengui, una tradició de treball molt arrelada, una complementació natural entre el camp i l’industria. A Suïssa, com a Catalunya, l’hi han tocat com a veïns dues potències europees tradicionalment colonialistes i se’n ha sortit.

I per aixó compartim un orgull de ser el que som. No un orgull petulant, arrogant, ans el contrari : tant Suïssa com Catalunya rebutgen els crits, el soroll i la violència per explicar el que són i per reivindicar els seus drets malgrat les pressions que han rebut i encara reben amb el propòsit d’ „aigualir“ la seva personalitat.

Per això ens assemblem, dins la diversitat, cosa que explica que els catalans ens trobem còmodes vivint a Suïssa i que el Suïssos tinguin una bona disposició a entendre’ns i compartir moltes de les nostres inquietuds i esperances.

Ja he explicat alguna vegada que en l’idioma alemany, que parlem allà on visc, tenim dues paraules per traduir el mot Pàtria : Vaterland i Heimat.

Vaterland, amb l’arrel Vater és a dir pare al igual que pàtria; per tant vol dir literalment Terra dels pares ( o avantpassats).
Heimat prové de Heim que vol dir llar, casa; el significat és el de lloc on tinc la llar. És molt subtil diferenciar els dos conceptes que en la pràctica són equivalents. Però a mi em serveixen per definir el meu sentiment per Catalunya (Vaterland) i Suïssa (Heimat) i cap d’ells exclou l’altre.

No diem que som i serem?.



(L’il•lustració és l’escut de Casa Nostra de Suïssa, l’entitat catalana que agrupa la gent de parla catalana a Suïssa).

2 comentaris:

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Interessant. Hem sobreviscut però no ens podem aturar aquí. Cal anar més enllà com demostra el debat polític a Catalunya.

Àlex

Anònim ha dit...

Promet ser molt interessant.
Gràcies per explicar-nos la teva visió de Catalunya de Suïssa estant