dijous, 22 de gener de 2009

De bisbes i confessionaris



Fina ara, els catòlics suïssos podien rebre l’absolució dels seus pecats de manera global, dins de les denominades Absolucions Generals. Reunits els fidels a l’església, el sacerdot donava a tots l’absolució després d’unes pregàries i de que interiorment s’arrepentissin dels seus pecats.

Aquestes Absolucions Generals eren provocades per la manca de capellans, que fins i tot dificulta el celebrar a cada població la missa del diumenge. Amb la visió pràctica que dona la convivència amb les esglésies reformades, els Bisbes catòlics suïssos han aplicat durant anys la mesura raonable que ara es posa en dubte.

Efectivament, la Conferència Episcopal Suïssa ha publicat un decret en el que suprimeix les absolucions generals (ara tolerades només en casos de perill de mort), i recomana el retorn al confessionari. Segurament Roma no és aliena a aquesta girada enrera.

Al mateix temps, he llegit que els coptes, catòlics d’Egipte, per boca del seu Papa Schenuda III ja no podran confessar-se al telèfon, com sembla que fins ara era possible. La raó és que com que els serveis secrets egipcis poden escoltar totes les trucades telefòniques, el secret de confessió no està garantit.

Segur que algú estarà sorprès de les dues noticies que, encara que només afecten als catòlics practicants, són significatives per la visió tan terrenal de coses espirituals. Cada església té el dret a crear les seves normes i fer que es compleixin, faltaria més. Però moltes vegades sembla que seria molt recomanable que algunes jerarquies anessin amb polo i texans a passejar-se per els carrers que és on trobarien els veritables problemes que demanen consell i solucions.

De totes maneres tal com està el món, tindrem de dir : Que Déu ens agafi confessats !.