diumenge, 18 de gener de 2009

De vegueries i municipis



El projecte, encara no del tot dissenyat i sense termini fixat, de substituir les diputacions provincials a Catalunya per vegueries em sembla molt important i urgent.

Les unitats polítiques, per petites que siguin, han de tendir a l’eficiència i al benestar dels seus membres. Si la democràcia es vol fer arribar a tots el àmbits, convé que es disposi de grups informats i amb poder de decisió, que poden ser ajuntaments o comarques o vegueries segons sigui ‚l’assumpte a decidir. És un model similar (encara que no igual) al que a Suïssa permet a tothom de decidir sobre el que vol fer l’ajuntament al seu carrer o sobre obres publiques d’interès general com autopistes o ferrocarrils.

Les relativament petites unitats ciutadanes permeten més participació gràcies a una millor informació i és l’única sortida de cara al futur, a menys que no és vulgui deixar tot en mans d’un „big brother“ fred, distant, anònim i essencialment funcionari, que pensi i decideixi per nosaltres.

Per acabar, un petit exemple no transcendent però si molt significatiu. El cantó de Glarus, un dels més petits de Suïssa ha decidit la fusió dels seus 25 municipis en només 3, per tal d’augmentar l’eficiència administrativa i millorar les infraestructures en interès general. El cantó és realment petit ( 685 km2, la meitat del Bages per exemple) i amb pocs habitants (uns 38'000 dels que 20% són estrangers). La decisió ha estat referendada dues vegades a les urnes per una majoria molt clara.

Els habitants del 25 municipis, no deixaran de sentir-se lligats al seu poble, al igual que els de Gràcia o de Sants que encara „van a Barcelona“ quan es dirigeixen a l’Eixample. Però l’estructura política, que comporta transports, hospitals, escoles, impostos etc. , tindrà moltes millors possibilitats d’arribar amb menys despesa i millor servei a tothom. Canvis d’aquest tipus no ha de fer por, i els politics catalans guanyarien molts punts si s’ho proposessin amb decisió.

Ja n’hi ha prou de només queixar-se; també es pot fer feina sense tocar el timbal a cada cantonada.

4 comentaris:

L'espia ha dit...

El problema de tot plegat no és fer el canvi, és definir el territori de cada vegueria. Tothom vol ser capital o no dependre d'aquesta o altre ciutat. I entremig els polítics que no volen soroll i prefereixen deixar-ho mil i una vegades al calaix abans que solucionar-ho.

Amb la reordenació territorial, com amb tot, no plourà mai a gust de tothom. Mentrestant anem aguantant unes provincies imposades que no s'ajusten gens al nostre país.

M'agrada la visió suïssa i manresana al mateix temps del teu bloc.

Àlex

Xavier ha dit...

No estic del tot d'acord amb tu Àlex. I tant que el problema és el canvi. L'any 2001 es va proposar fusionar municipis (tots els de menys de 250 habitants) i agrupar municipis (els de menys de 1000 habitants) (en total més de la meitat dels 900 i escaig dels municipis de Catalunya) i va generar una polèmica increïble, fins a tal punt que la Generalitat i els polítics van desdir-se de la proposta. L'objectiu era el mateix que a Glarus.
D'altra banda, les províncies, potser sí que van ser imposades, però amb l'aprovació i acceptació per part dels diputats catalans el 1833. Fins ara han resultat ser la divisió territorial de Catalunya més eficient. La divisió de la Cerdanya en 2 províncies, per exemple, no és res en comparació amb alguns dels desajustos de les vegueries i corregiments d'abans de les províncies.

Ramon Boixet ha dit...

Xavier
A Glarus, posar d'acord 25 municipis que eren part d'una entitat política fins a cert punt autónoma (el cantó) va ser cosa fàcil.No puc saber si les provincies has estat la solució millor ja que no n'he conegut d'altre i ja ens hi em acostumat. De totes maneres, mancomunar certs serveis entre municipis fisicament poc distanciats ha de ser factible a Catalunya, amb un guany evident d'eficiencia i amb un segur estalvi en els presupostos locals.

Xavier ha dit...

Ramon,
em refereixo a que les províncies han estat eficients en el nivell subregional, comparable al de les vegueries.
A nivell local Catalunya és certament molt poc eficient. De mancomunitats, per això, ja n'existeixen, així com també de consorcis (molt similar a les mancomunitats), a més dels consells comarcals que en certs aspectes actuen com mancomunitats. De totes maneres es pot millorar molt més.