dilluns, 19 de gener de 2009

Ens voldrien insensibles



Cada dia tenim un ensurt al llegir la premsa o escoltar noticies, ja sigui sobre temes econòmics, politics i darrerament fins i tot esportius.

Aquesta saturació de noticies negatives fa que la gent perdi poc a poc les
(potser) poques esperances i desconfiï dels que tindrien de donar solucions, i arriba al convenciment de que els que han creat els problemes no són els millors per arreglar-los. I de mica en mica ens tornem insensibles i ja no busquem com ni amb qui les coses es poden millorar.

He vist una estadística sobre les quantitats de diners que alguns estats europeus han posat a disposició com a „ajut per la conjuntura“, com sibil•linament es diu. Fent el càlcul per habitant, Espanya ha destinat fins ara 1.100 € per habitant com a paquet financer. Alemanya, molt tocada per la crisi, n’ha previst 600€, França 420 € i la Gran Bretanya 360€, sempre per habitant.

Una de dues : o bé Espanya és molt generosa amb els seus habitants o la crisi és de tal volum que necessita una ajuda enorme que encara ningú sap si servirà de poc o de molt.

Ahir a Saragossa, els sindicats van sortir al carrer per protestar sobre la situació laboral, principalment en el sector de l’automòbil. Jo no soc amic de manifestacions, ni d’aldarulls, ni de soroll al carrer, però m’ha sorprès que ara, després de tant temps de crisi, els sindicats donin la cara. Ja havíem oblidat que existien, potser perquè com que el govern central es d’esquerres no s’hi val a cridar massa. Els sindicats han de cridar quan la causa és justa, mani qui mani. O és que també els han tornat insensibles?.