divendres, 9 de gener de 2009

L’orgull nacional



Gràcies a Internet m’he assebentat del reportatge de la revista Elle de gener 2009 sobre la „marca Espanya“ i „l’orgull de ser espanyol“. Una mica ranci tot aixó.

Els entrevistats són gent de l’espectacle, de l’esport i del món empresarial. Noms com Montserrat Caballé, Pau Gasol, El Tricicle, Albert Boadella o Rosa Oriol de Tous mostren el seu tarannà espanyolista. Fins aquí res a dir: tothom té el dret a manifestar les seves inclinacions o passions, de manera que no és això el que m’esvera.

Més aviat ens ha de preocupar el fet de que sigui molt difícil trobar la manera d’expressar clarament els sentiments per Catalunya per manca del que avui se’n diuen „plataformes“.

Els esportistes amb projecció internacional només poden representar a Espanya ja que les seleccions catalanes estan sistemàticament sabotejades. La manca d’imatge cultural que Catalunya presenta a l’estranger és enorme. Malgrat la Fira del Llibre de Frankfurt, i de les „ambaixades“ que la Generalitat posa en marxa, el fet català, amb poquíssimes excepcions, és ignorat per la immensa majoria de la gent de fora.

El turisme que ens visita, ni està preparat per saber on va ni en surt instruït. Mentre a les Rambles de Barcelona els „souvenirs“ més venuts siguin els barrets mexicans i les ballarines de flamenc, estem mancant a la nostra obligació de fer país. No cal pas que ens dediquem a vendre barretines i faixes, però sí que caldria fer una política d’identitat nacional clara i decidida. I per fer-la no és necessari enfrontar-se amb Espanya ni amb els que es diuen sentir espanyolistes: només cal donar la cara, i fer possible que tothom trobi un espai a casa nostra on pugui sentir-se identificat, sense anar a manllevar espais a fora.

Per acabar amb el tema, la portada de la revista destaca el títol de l’article :“España una buena marca”. Per tant, al considerar Espanya com una marca venen a dir que del que es tracta es de vendre a través de l’imatge. Res de sentit de pàtria, d’esperit de nació. Tot queda resumit a una marca. Gràcies als hispano-catalans de l’article augmentarem la fama d’anar darrera els diners. Vade retro!