diumenge, 25 de gener del 2009

Sentència humanitària



Que Suïssa es dedica amb molta discreció i eficiència a activitats humanitàries arreu del món és de tothom conegut a partir de la fundació de la Creu Roja pel suïs Henri Dunant l’any 1863.

Aquesta vocació no ha parat des la primera guerra mundial, i tant al Irak com a Afganistan com a Gasa la Creu Roja i amb ella molts suïssos estan fent una gran obra, per damunt de posicions politiques o religioses.

Les corrents emigratòries, darrerament també les de exiliats, han incidit amb molta força dins de Suïssa fins a un punt on s’arriba al límit entre la voluntat d’ajudar i les possibilitats físiques i fins i tot econòmiques.

La petita població de Mettmenstetten al cantó de Zuric, amb uns 4000 habitants i un 10% de població de nacionalitat estrangera, va rebre com a refugiats el 2002 una ciutadana angolesa amb la seva mare. La noia te una discapacitat mental, de manera que viu en una residència per discapacitats on també exercita un treball com a part de la teràpia. Les despeses d’ella i la seva mare estan a càrrec del estament estatal per els refugiats.

L’any 2006 la noia angolana va demanar la nacionalitat suïssa. Segons la lleis, primer s’ha de tenir l’acord d’un municipi, desprès del cantó i finalment l’Estat dona el seu acord. És el sistema federal , amb el poder de baix a dalt.

El govern municipal de Mettmenstetten va negar la nacionalitat, en el fons perquè van adonar-se que si la noia era ciutadana suïssa, l’ajuntament estava obligat a fer-se càrrec d’ella donat la seva discapacitat, ja que deixaria de ser una refugiada.

Amb l’ajut d’algunes institucions, la negativa es va portar davant del tribunal superior de Suïssa, amb seu a Lausanna, que és la màxima instància. El tribunal diu que no es pot discriminar un discapacitat i per tant la resolució obliga a Mettmenstetten a nacionalitzar la noia i a pagar les despeses de la seva incapacitat, junt amb les que origina la seva mare (total uns 60.000 € l’any), que no pot de cap manera ser expulsada de Suïssa per raons humanitàries i manté el seu status de refugiada.

Una mesura dura per la petita població de Mettmenstetten però que manté el bon prestigi humanitari de Suïssa. Petites lliçons que rebem gota a gota.