diumenge, 4 de gener de 2009

Tòpics típics de Suïssa : 1. Els Bancs



Qui de nosaltres no ha fet servir alguna vegada un tòpic? Qui no n’ha sentit centenars o milers?. Els anglesos son flegmàtics, els americans( de USA) incultes, els francesos bons amants, els escocesos garrepes i així fins a repassar tots els països, totes les ètnies.

Suïssa, país petit, també a rebut i encara rep moltes definicions tòpiques (bancs, rellotges, xocolata, paisatge „ a la Heidi“) que aniré analitzant una per una començant amb els bancs.

És evident que la banca suïssa ha estat fins fa poc segurament la de més prestigi (que vol dir seguretat) del món. També era discreta, és a dir que no preguntava massa l’origen dels diners en ella dipositats, ni donava explicacions a qui les demanava. Era un anomenat „paradís fiscal“. I dic ho era perquè ara ja no ho és. D’altres llocs, com les Illes Caiman, l’ha substituït i les autoritats bancàries suïsses col•laboren amb les autoritats judicials de molt països des que existeixi un procés correcte. Mils de milions de dòlars han estat retornats a les Filipines i a ex-dictadures africanes com a devolució de fons dipositats per antics governants. No vull dir amb això que tot és transparent ni que no hi han ombres dins del sistema bancari suïs, però poc a poc s’està fent el necessari per eliminar dipòsits procedents d’espoliacions, desfalcs o robatoris.

La banca suïssa sempre fou considerada segura per el fet que el país, políticament, era i és molt estable i per tant pràcticament sense risc de que un cop d’estat o una guerra civil fes desaparèixer els capitals en ella dipositats. Aquest és tot el secret de l’èxit. I gràcies als capitals dipositats, les hipoteques o els préstecs bancaris, durant molts anys, eren per els suïssos més baixos d’interessos que en els països veïns.

Això no vol dir que la gent visqués a Xauxa, ni que la banca es fes càrrec de les despeses dels particulars. Suïssa sempre ha estat un país treballador, de poques festes civils o religioses, sense “ponts“, on la gent sap que treballar és la primera base per el benestar. Només cal mirar el moviment als carrers un dia qualsevol a les set del matí.Ni cal oblidar la Nestlé, ABB, Sulzer, Novartis, Roche...

Finalment, una anècdota personal. Una vegada vaig visitar una industria a Mèxic D.F. per el projecte d’una nova fàbrica. El director al veure la meva tarja va dir
: „ Ah, de Suiza!. Ustedes viven de nuestro dinero“.

Jo l’hi vaig respondre: „ Señor M., mi despertador está siempre colocado para que suene a las seis de la mañana. Si yo viviera de su dinero lo pondría para que sonara a las diez“.

Val a dir que després d’un curt silenci entrarem a discutir el projecte, i uns mesos després varem signar el contracte. El senyor M. va emprar un tòpic, però era un “senyor”.