dimarts, 6 de gener de 2009

Tòpics típics de Suïssa : 3. La xocolata



Comencem per dir les coses tal com són: els primers europeus a produir xocolata com a producte de pastisseria foren els italians al segle XVIII. Els grans de cacau coneguts a Europa dos cents anys abans, només havien servit per fer, barrejant-hi mel i especies, una beguda exòtica però poc agradable al gust.

Alguns pastissers de les regions suïsses veïnes d’Italia anaren a Tori, Milà o Venècia a aprendre l’elaboració de productes amb xocolata. Després, viatjaren pe tot Europa , principalment a Amsterdam, Hamburg, Paris i Londres on crearen plantes de producció.

Aquesta experiència va retornar a Suïssa de la mà del senyor Cailler que després d’aprendre l’oficia Tori va fundar el 1819 la primera fàbrica de xocolata tocant a Vevey, al Llac de Ginebra. La primera xocolata amb avellanes es va crear l’any 1830.

El senyor Peter, l’any 1875, va aprofitar l’alt contingent de llet del mercat suïs per crear la primera xocolata amb llet amb grans problemes tècnics ja que la llet es tornava agre i donava a la xocolata un mal regust. Gràcies a l’invent de la llet condensada per part d’una altre companyia suïssa fou possible arribar a estabilitzar la llet dins de la massa de la xocolata. La planta de producció del senyor Peter va ser comprada l’any 1904 per un químic i farmacèutic anomenat Henri Nestlé que es va dedicar a fomentar la exportació.

El 1899 el senyor Lindt va produir la primera xocolata que es fonia a la boca i la va anomenar “chocolat surfin” o “chocolat fondant”.

El senyor Tobler, de Berna, era confiter i va fundar amb els seus fill una fàbrica de xocolata l’any 1899. La seva especialitat era xocolata barrejada amb mel i una espècie de torró d’ametlla picat. És el mundialment famós “Toblerone” amb la seva típica forma triangular. El nom s’origina al unir el de la família, Tobler, amb “torrone” és a dir torró en italià.

Perquè la xocolata suïssa té tanta fama?. Un país que necessita importar a alt preu el cacau (no ha disposat mai de colònies o ex-colònies) i el sucre només pot triomfar amb qualitat i tècnica de producció. La qualitat parteix de productes només de primera línea. La tècnica de producció és el veritable mèrit dels xocolaters suïssos que transformaren unes rajoles de xocolata de consistència terrosa en un producte fi al paladar trobant les proporcions correctes de sucre, grans de cacau, mantega de cacau i els altres ingredients. I també treballar-los amb delicadesa, fins tres dies i tres nits seguits, com el senyor Lindt feia per arribar a fer fondre la xocolata entre la llengua i el paladar. Com sempre, només la feina ben feta dona l’èxit.