dilluns, 26 de gener de 2009

Una veu sensata : Heiner Geissler



Davant de les opinions, acusacions i demostracions d’incompetència que l’actual situació financera mundial ens fa arribar dia a dia, és molt reconfortant escoltar la veu d’una de les persones amb criteri i sense voluntat ni necessitat d’erigir-se en el salvador ni en el „ja ho havia dit“ del món financer.

Es tracta del intel•lectual alemany Heiner Geissler, de 78 anys. Després de passar quatre anys en un seminari dels jesuïtes, va doctorar-se com a jurista, fou cinc anys ministre del govern Kohl i 12 anys Secretari General del partit CDU. Va „trencar peres“ amb Kohl i es va dedicar a escriure llibres i a col•laborar amb la televisió i la premsa. El diari „Sonntag.CH“ d’ahir diumenge porta una entrevista que poden llegir els que sàpiguen l’alemany sota www.sonntagonline.ch i que pels altres resumiré en unes poques frases.

Preguntat sobre els motius de la crisi actual diu : „ Era una qüestió de temps : l’any 1980 el Producte Intern Brut mundial era de 12 bilions de dòlars, aproximadament la mateixa suma que les inversions de capital. Avui, les inversions són de 150 bilions de dòlars i el PBI 54 bilions. De manera que les inversions han augmentat a molta velocitat en comparació a la creació de valors, i la caiguda era cosa cantada“.

„ Al capitalisme actual l’hi manca fonament ètic, i sense aquest fonament no funciona ni el capitalisme ni el comunisme…El capital, en si, no és res de dolent, al contrari. Però el capital ha d’estar al servei dels homes i no dominar els homes“.

„ Als anys 70 i 80, dels tres valors llibertat, igualtat i solidaritat, la llibertat estava en perill degut al totalitarisme soviètic. Avui és la solidaritat que està en perill. La solidaritat entre joves i vells, entre pobres i rics, entre nacionals i estrangers, entre països industrialitzats i països en desenvolupament. Aquesta solidaritat està en perill per culpa d’un capitalisme dominant. Fa trenta anys demanàvem „Llibertat en lloc de socialisme“. Ara hem de dir „Solidaritat en lloc de capitalisme“.

„Quant un obrer alemany de la Opel, després de 30 anys de treball és acomiadat perquè un manager de la General Motors a Detroit ha comés errors , aquest obrer és tractat a Alemanya com si fos ell el responsable del seu atur. A Alemanya tenim avui 12 milions de persones en situació precària i obrim menjadors on reparteixen sopes, com a l’edat mitjana. I ho acceptem com a natural!“.

Crec que no cal afegir-hi res.