diumenge, 1 de febrer de 2009

Catalunya mirada de lluny : 4. Tradicions i costums



Un dels clixés que corren sobre nosaltres és el de que quan dos catalans es trobem en algun lloc del món, immediatament decideixen fundar un club. Els suïssos són de la mateixa ona de manera que, una vegada més, podem dir que els dos països s’assemblen.

Per confirmar el fet anterior puc dir que a la ciutat on visc, amb 10.000 habitants, tenim en actiu 72 associacions o clubs, que van de música fins a ocellaires. Amb aquesta densitat, tothom té l’oportunitat de ser alguna vegada membre d’un junta directiva, activitat molt recomanable per poder exercir la democràcia directa a la que estem acostumats a Suïssa.

Catalunya estima molt les seves costums. Les fires, les festes majors són part essencial de la vida dels pobles i les ciutats, junt amb les festivitats locals, normalment d’origen religiós, que fins i tot ens els pitjors moments politics es van celebrar oberta o encobertament.

Suïssa té el mateix tarannà i, condicionat per la climatologia, surt al carrer a cada ocasió per fer les seves festes i desfilades, normalment amb la molt rica vestimenta tradicional. Manca, això si, una musica com la sardana que permeti ballar a qui vulgui al aire lliure. Les danses tradicionals suïsses són més diguem-ne d’esbart dansaire i molt tranquil-les de ritme.

En altres aspectes també som semblants: pastissos específics per a cada festa, menjars en família, i aquest bon costum de seure a taula per parlar, compartir companyia i mostrar estima, al voltant d’un àpat.


Els pobles que mantenen les tradicions demostren estima per els avantpassats i poden transmetre a les noves generacions un patrimoni molt ric que és part del que necessitem per continuar amb personalitat pròpia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

si i io soi tu puta madre en biciclet ke no ai una mierda informacion aki pa buscar aber si aprendeis a publicar informacion mas senzillita