dimecres, 4 de febrer de 2009

El formatge de McDonald’s



És probable que no hi hagin solucions ràpides per reduir la crisi que moltes empreses pateixen. Si fem cas dels que sembla que manen, les solucions són escasses perquè tots van de bòlit.

L’iniciativa privada sempre ha semblat anar millor que la estatal, sigui quin sigui el país. En primer lloc perquè estan obligats a obtenir resultats positius i en segon lloc perquè només disposen del seus recursos i crèdits, de manera que una mala gestió continuada els porta a la desaparició. Les iniciatives estatals poden permetre’s el luxe de rendir poc o gens ja que els diners que necessitin el posarà l’estat una vegada rebut dels habitants que paguen peró no gestionen directament.

Ara acabo de llegir un exemple (poc exemplar, valgui la redundància) de com es pot sanejar una empresa privada . Resulta que McDonald’s l’any passat va augmentar un 7,2% els ingressos dels seus restaurants; diàriament mengen 58 milions de persones a un restaurant McDonald’s arreu del món. Dins dels Estats Units, McDonald’s a triomfat per damunt de Starbucks en el sector cafè, que ja és dir. Segurament una bona estratègia de preus i de qualitat.

Malgrat aquestes xifres, els beneficis han baixat, de manera que els estreteges de McDonald’s USA s’han posat a rumiar com augmentar els beneficis, i han trobat una solució molt ràpida. El Desembre 2008 van començar a servir el Cheeseburger comú només amb un tros de formatge en lloc dels dos que fins ara era normal. Els clients sembla que no han notat massa aquesta reducció ja que les capes de formatge són molt primes i amb les salses que s’hi posen al damunt, és difícil apreciar una lleugera pèrdua de substància i de sabor.

Amb el tros de formatge „desaparegut“, McDonald’s estalvia 6 cèntims de dolar per Cheesburger. Fent el càlcul per el nombre d’entrepans d’aquest tipus que diàriament serveixen arreu del món arriben a un estalvi espectacular de 480 milions de dòlars any, només per el fet “d’oblidar” la llesqueta de formatge.

Un analista de la companyia financera Goldman-Sachs ha dit : „És sorprenent el valor que per McDonald’s tenen petites decisions“. Home!, que vol que l’hi digui!. Jo ho trobo un molt mal exemple, encara que pels experts sembla que sigui un mèrit. Anem malament, no cal que ens ho recordin.