dimarts, 3 de febrer de 2009

La cultura catalana a l’exterior



Molt es comenta darrerament la decisió de la Generalitat d’obrir les dites ambaixades a diverses ciutats del món. Em suposo que la finalitat és la de promocionar Catalunya com a destí d’inversions, cultural i turístic ja que altres possibilitats d’ordre polític estan fora del dret que l’estat espanyol i l’ encallat Estatut permeten.

El desconeixement de la realitat catalana, fora de alguns detalls superficials, és bastant escàs a Europa. No cal que ens fem il•lusions i pensem que els turistes que ens venen a visitar surten coneixent-nos. Fora dels llocs on passa el Bus-Turístic de Barcelona, Dalí i Gaudí i algunes visites standard prop dels centres de platja, en general poques coses saben de Catalunya. Millor això que res.

He rellegit el catàleg de les Setmanes Catalanes a Berlín que es van fer del 25 de Juny fins el 13 de Juliol de l’any 1978. És un catàleg de 350 pàgines, molt dens d’informacions i il•lustracions, amb textos en català i alemany. El promotor de l’idea va ser el Professor Til Stegman i de Catalunya van participar-hi en la gran feinada molts intel•lectuals i empresaris, junt amb l’Ajuntament de Barcelona. La llista és molt llarga i lamento ser injust no donant els noms dels que treballaren per l’èxit de les Setmanes Catalanes a Berlín.

Els actes foren molts i molt variats i donaré un resum per tal de senyalar l’importancia del fet.

S’organitzaren a Berlín exposicions (més llargues de durada que les Setmanes) a la Kunsthalle (Museu d’Art), a la Biblioteca Estatal, a la Escola Superior d’Arts i a diverses galeries privades. Alguns dels actes foren :

- Exposició d’art català del segle XX amb obres de Picasso, Nonell, Dalí, Juli Gonzalez, Miró, Tàpies, Guinovart, Ponç, Andreu Alfaro, JoanBrossa, Ràfols Casamada ...
- Exposició del llibre català
- Exposició sobre la Planificació Urbana política a Barcelona
- Concerts de l’Escolania de Montserrat i de l’Esbart de Rubí,
- Festa catalana amb la Cobla la Principal de Llobregat, Els Comediants, Castellers de Barcelona, etc.
- Concerts de música catalana per el Grup Instrumental Català, Maria Carme Bustamante, Montserrat Torrent i d’altres.
- Conferències a càrrec de X. Rubert de Ventós, Joaquim Molas, Jordi Carbonell, Ramon Folch .
- Concert de la Nova Cançó amb Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Ovidi Montllor.
- Nit dels escriptors catalans amb Josep Palau i Fabre, Joan Fuster, Vicent Andrés Esteller i Joan Brossa.

Puc continuar, però paro per no fer passar vergonya a tots el que han pogut donar continuïtat espaiada arreu del món a actes com el que dic, i no ho han fet. Estic parlant d’uns actes de l’any 1978, començada la democràcia, sense intervenció de la Generalitat, recollint diners de molts bons patriotes i amb un ressò molt important.

Avui, amb molts més mitjans, amb una estructura política organitzada, és fa (amb més rebombori intern que projecció real externa) acte de presencia a la Fira de Frankfurt de la que ja ningú és recorda. Els autors catalans traduïts i llegits a Alemanya avui són els mateixos que abans de la Fira.

Perquè no es desperten els que poden fer cultura catalana exterior?. Que hem de fer perquè deixin de mirar-se al mirall i, com a mínim, copiïn l’esperit i els resultats dels que van organitzar les Setmanes a Berlín de l’any 1978?.