dimecres, 11 de febrer de 2009

La paraula dels artistes Espriu i Subirachs



L’any 1975, l’Editorial Pòrtic va editar un llibre de la Maria Aurèlia Capmany amb el títol de „Subirachs o retrat de l’artista com a escultor adult“.

De fet és un recull de converses entre la Campmany i l’escultor amb comentaris molt oportuns de l’escriptora. En un dels capítols es transcriu una trobada entre el Subirachs i l’Espriu, on parlen que l’art és la unió de la idea i la matèria, i que, d’aquesta unió, en surt la forma. I això és vàlid tan per l’escriptura com per l’escultura o les altres arts.

Cap al final de l’entrevista parlen del ritme, que és un concepte sobre el que moltes vegades he pensat i que en boca del dos personatges del llibre pren un valor definitiu. No em puc estar de reproduir uns curts passatges :

„ Espriu: - Hi ha una cosa que sí que és molt misteriosa i que és el secret de tot i que, sens dubte, presideix el cosmos, l’univers, i és el ritme. Crec que el ritme existeix pertot arreu, malgrat que diuen que només es pot parlar de ritme en aquelles arts que es verifiquen en el temps, jo crec que tot art es verifica en el temps. … Ara, quina és l’essència del ritme, això sí que és una cosa que no la podria definir. … I aquest és el gran secret de l’obra d’art. I potser el gran secret consisteix a saber quan t’has de parar…

Subirachs:- I potser també té a veure amb allò que dèiem que en l’obra d’art no ha de sobrar res…

Espriu:- Sí, que no sobri ni falti res, però el profund motiu, allò que condueix a la idea que no hi sobri ni hi falti res és el ritme…

Subirachs:- …A mi em sembla que el ritme és l’estil, com a fons d’una obra bona….Per això la vostra obra fa la impressió que entres en un món tancadíssim i que no hi ha res balder o marginal en aquest món…La plàstica també existeix en el temps, una estructura sense temps és inimaginable, si tu no pots rodejar una escultura, aquesta escultura no existeix.“

Que faríem sense els llibres, sobretot aquest llibres llegits ja fa temps i retrobats amb un nou alè i amb el plaer de compartir, malgrat el pas del temps, vivències i inquietuds amb gent que ens ajuda a ser millor ?.