dimecres, 18 de febrer de 2009

L’“Acord de Barcelona“



Ahir, a la ciutat de Barcelona, es va signar un acord de gran transcendència i que era molt esperat.

Si algú m’hagués preguntat quin acord m’agradaria que es signés a Barcelona, hauria donat un parell de respostes espontànies :

Els partits PSC, ERC, CiU i IV han signat un acord amb el compromís de fer front comú davant del govern de Madrid per defensar l'Estatut tal com va ser votat i per reclamar el finançament que el mateix Estatut disposa.

Un acord entre el govern de Madrid i la Generalitat preveu la cessió total de
la gestió de l’Aeroport del Prat a la Generalitat en un termini de dotze mesos.

Els governs de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears han signat un acord per tal d’unir-se en la tasca de defensar la llengua comuna, respectant les variants regionals, en tots els àmbits i al mateix temps presentar davant la UE una proposta per tal de que l’idioma comú tingui representativitat europea, com correspon a la seva història i al nombre de gent que el parla.

RENFE ha signat un acord amb la Generalitat per cedir la gestió dels trens de Rodalies i fer que millori la qualitat dels serveis. L’estat Central farà les previsions económiques necessàries.


Tot això podrien ser acords interessants per a Catalunya. El que ahir es va signar a Barcelona en certa forma també ho és. Les principals companyies productores de telèfons mòbils han acordat proposar el mateix tipus de carregador per a tots els models futurs, de manera que sigui més fàcil l’ús dels mòbils i al mateix temps només serà necessari produir la meitat dels carregadors dels que es fabriquen avui.

No faig broma : és una bona noticia sobretot si pensem que avui dia pràcticament cada família posseeix almenys un telèfon mòbil. El món parlarà avui de Barcelona, i jo seguiré pensat en els altres acords que també es podrien haver signat a la capital.