dilluns, 2 de març de 2009

Creure no és suficient



Un grup d'investigadors de l'universitat suïssa de Zuric i de l'alemanya de Bochum han publicat un estudi sobre l'influència de la religiositat en el comportament davant de situacions extremes.

De tots és sabut que els éssers humans sempre han buscat ajut i consol en les seves creences quan es troven davant una malaltia o un fet traumàtic. Els investigadors del treball han fet un seguiment de 328 suïssos practicants de les religions reformada, evangèlica i católica. Tots ells, dins dels darrers quatre anys, van sofrir algún problema greu com una malaltia, la mort d'algú molt proper, un trauma o un accident.

Els científics suposaven que les persones del grup amb una fe religiosa més intensa tindrien menys depresions o ansietats. El resultat no va acompanyar la suposició i més aviat va fer que s'adonéssin de la distinció entre els que tenen de Déu una imatge positiva dels que la tenen negativa. Dit d'altre manera: els que consideren a Déu com un pare bo, positiu i que està a costat d'ells en els moment difícils, van trobar un sentit en el sofriment i el van superar millor. Contràriament, els que consideraven a Déu com un venjador, que enviava els mals per fer pagar els pecats comesos, presentaven moltes dificultats a superar els traumes.

La veritat és que no em sembla res de nou i segurament que tots, més o menys, en algún moment hem arribat a les mateixes conclusions. El dir que la religiositat pot tenir un aspecte negatiu ja ens ho recorda el diari cada dia. L'altre part de la conclusió, que és que la religiositat pot tenir també un aspecte positiu és el que fa que mota gent es trobi feliç dins la seva església.

L'unica cosa que em sembla interessant de l'estudi és la proposta dels investigadors de que en el futur, abans de decidir una terapia, els especialistes tinguin en compte de quina manera el pacient s'enfronta amb la religió, per tal d'identificar imatges negatives de Déu
i fer el tractament més adequat.