dimarts, 17 de març del 2009

El KKL de Lucerna i el Palau de la Música Catalana



Una de les sales de concert més interessants de les construïdes els darers anys és el KKL (Kultur -- un Kongresszenter Luzern/ Centre de Cultura i Congressos de Lucerna).
Construït per l'arquitecte francès Jean Nouvel, l'autor de la Torre Agbar, en un lloc privilegiat tocant el Llac dels Quatre Cantons ha significat un incentiu enorme per una ciutat que ja sempre ha estat al punt de mira de milers i milers de visitants d'arreu del món.

El KKL presenta una façana vidriada d'estructura senzilla que permet integrar-se sense fer mal als ulls en el paisatge "clàssic » de la vorera del llac malgrat les seves línies modernes. El respecte dels espais necessaris a la perspectiva ha esta fonamental per l'exit de la obra.
Tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici l'aigua manté un paper principal, amb canals que porten l'aigua fins a l'interior i amb un voladís de la coberta que surt com si es volgués endinsar al llac.

Amb tot, no cal oblidar que es tracta essencialment d'una sala de concerts, i per tant l'acustica és bàsica. Nouvel va comptar amb Russel Johnson un acústic d’alt nivell mundial. L'interior de la sala està subtilment cobert per grups de panells mòbils que segons sigui el tipus de concert (instrument solista, grup barroc, orquestra simfònica, grup vocal etc.) i considerant també l'ocupació de la sala, es mouen per evitar reverberacions, ecos o distorsions del só.

El KKL està directament connectat subterràniament a un gran aparcament i per un ampli passeig amb l'estació ferroviària de Lucerna, que per cert és obra del conegut arquitecte valencià Santiago Calatrava Valls que la va dissenyar de nou després de l' incendi de l'any 1971. També està a un centenar de metres del famós Pont de la Capella i de la part antiga (i comercial) de Lucerna. Una obra reeixida en tots els aspectes.

Espontàniament em ve a l'esprit el Palau de la Música Catalana, construït també com a sala de concerts però en un context que m'agradarà comentar un altre moment. Les dues obres s'han convertit en necessàries per la vida cultural de les seves ciutats i els iniciadors mereixen el nostre record i la nostra admiració.