dilluns, 16 de març del 2009

L'arada: un instrument perillós




Algunes vegades ens topem amb declaracions que ens causen una veritable sorpresa. És el que m'ha succeit al llegir un a extensa interviu al científic David R. Montgomery.

Aquest professor de Geomorfologia a l'Universitat de Seattle als Estats Units ha passat dos mesos a Suiça convidat pel Politècnic de Zuric i per l'Institut d'Investigació d'Allaus i Neu a Davos. El professor Montgomery és una autoritat mundial en Geologia i entre moltes obres a publicat un llibre polèmic titulat "Dirt" ("Bruticia") on analitza la relació entre les civilitzacions humanes i l'erosió del sòl.

Tot és opinable en aquest món però les constatacions del professor Montgomery són dignes de ser conegudes i meditades. Les detallaré a continuació literalment :

-La terra, el sòl, no el prenem seriosament perquè no ens donem compte que representa la pell del nostre planeta. Ens proporciona la major part dels nostres aliments i és el membre que relaciona la pedra amb els éssers vius.
-Vist amb els ulls d'un geòleg, l'arada és un dels invents més destructius de l'humanitat. A ocasionat una erosió lenta però implacable del sòl al deixar una part de la terra a l'aire lliure i per tant exposada al vent i la pluja.
-La pèrdua de terra per erosió equival a un mil-limetre per any. Pot semblar poc ja que inclús les ungles creixen més ràpidament. Peró per la Geologia es una erosió molt ràpida.
-L'arada s'ha utilitzat sempre per tal d'augmentar les collites, però avui dia l'ús simultani de grans màquines agrícoles i dels adobs químics han portat a monocultius que han empobrit la terra.
-Els petits agricultors tenen més cura de la terra, fan multicultius i retornen moltes deixalles orgàniques al sól.
-El dia que el petroli s'acabi, s'acabaran també els fertilitzants químics de manera que hem de començar a actuar ara. Hem de retornar a l'aprofitament de les deixalles orgàniques i dels fems per els camps.
-Els grans monocultius no han eliminat la fam del món. Els realment pobres no poden comprar el menjar, encara que tingui un preu baix.
- Cuba, que no és necessàriament un model de societat ideal, ha arribat a crear una agricultura independent del petroli i dels fertilitzants químics, degut a l'enfonsament de la URSS i al boicot dels Estats Units, que els van deixar sense recursos externs.

Les explicacions i els arguments del professor Montgomery són molt extensos i no vull abusar de l'espai del blog. Però ja tenim alguns punts per recapacitar i ajudar a una agricultura més biològica.