divendres, 6 de març de 2009

Pel·lícules sense doblatge


Pel·lícules sense doblatge

La polèmica sobre el doblatge o la subtitulació de les pel·lícules en català i/o en castellà, que va sorgir per primera vegada en temps del President Pujol, ha tornat a treure el cap.

Crec que estic en condicions de parlar del tema ja que a Suïssa més d'un 50 % de les copies que es projecten en els cinemes són versions originals subtitulades, i la resta doblades. Només parlaré de la Suïssa de parla alemanya, que és la majoria. Aquí, no només les pel·lícules estan subtitulades sinó que ho estan en dos idiomes, de manera que l'espectador te dues ratlles per llegit: la de dalt en alemany i la de baix en francès. Com que el francès és un llengua amb més arrels llatines que l'alemany, els textos són més llargs a la ratlla de baix, de manera que no existeix ni òpticament un equilibri.

Malgrat tot, jo no aniria mai a veure una pel·lícula doblada si tinc l'alternativa de la versió original. És una qüestió d'acostumar-se a llegir sense deixar de mirar l'acció. Sembla molt difícil però és molt fàcil i amb una mica de pràctica no demana ni un petit esforç.

Com a compensació, el escoltar les veus i les entonacions originals dels actors i actrius és una cosa impagable. Els doblatges són molt bons, i cal felicitar els actors anònims que els fan, però res a veure amb la veu original de l'actor que sigui.

La profusió de DVD's a les cases ha de permetre a la gent incrèdula de fer la prova : posar una pel·lícula estrangera i mirarla en versió original subtitulada. Després d'un parell de proves asseguts al sofà de casa, estic segur que molts aniran al cinema per veure la versió original subtitulada, i sortiran potser amb menys text al cap, però amb l'impressió d'haver vist la pel·lícula de la manera com va ser pensada, interpretada i filmada.