dissabte, 11 d’abril de 2009

Incòmodes admirats : 3. Georges Brassens




Neix el mes d'octubre del 1921 a Sète de pare paleta. El fonògraf que els seus pares va rebre com a regal per el casament va acompanyar musicalment l'infància de Brassens. A l'escola s'interessa molt per la literatura i la poesia i de marrec acompanyant-se amb una mandolina, canta cançons de moda per els companys d'escola i fins i tot en algun restaurant.

Al començar la guerra puja a Paris i treballa de manobre a la fàbrica Renault dedicant els moments de lleure a la visita de biblioteques municipals. L'any 1942 publica pel seu compte un recull de poemes (A la venvole). És enviat obligatòriament a Alemanya, a un Camp de Treball, on viurà un dos anys fins que retorna a Paris on comença veritablement la seva carrera de poeta i cantant.

No cal ara fer un recull de tots els seus èxits que són extensos, però si que cal recordar que Brassens era capaç d'omplir tres mesos seguits la Sala Bobino de Paris, cosa que cada dos anys repetia, alternant amb l'Olympia.

La seva veu era molt particular i impossible de refusar d'escoltar-la : aspre però calorosa, l'hi permetia de dir coses fortes amb un aire de tranquil•litat. El seu vocabulari era violent ja que necessitava xocar, escandalitzar per tal de que la gent es despertés, però sempre ple d’un « bon cor » que expressava la seva timidesa personal. El public trobava en la poesia de Brassens coses que comprenia i que sentia com seves, amb el seu llenguatge. Els acadèmics no l'hi perdonaren mai ni la seva gran qualitat com a prestidigitador dels mots ni tampoc la seva crítica directe de l'hipocresia, de les aparents bones costums i dels explotadors dissimulats.

A Catalunya Josep M. Espinàs va traduir i cantar Brassens en el primer disc que l'any 1962 van publicar els Setze Jutges, « Espinàs canta Brassens », i jo sempre estaré agraït a l'escriptor barceloní per fer-me descobrir un poeta excepcional que he llegit i escoltat fins avui dia sense parar.

Valguin els versos final de la seva cançó « Le Mécréant » ( Els descregut) per definir Georges Brassens :

« Jo no he matat mai, tampoc no he violat
I ja fa algun temps que he deixat de robar.

Si l'Etern existeix es donarà compte
Que jo no em comporto pas pitjor que si tingués la fe »

2 comentaris:

jaume ha dit...

L'he escrit al seu correu personal per demanar-li si em pot escriure la lletra de "la cançó del paraigues" que va versionar en Josep M. Espinàs i no he obtingut resposta.
Sería possible?
Moltes gràcies.

Ramon Boixet ha dit...

Jaume
Mai no he rebut la teva sol-licitud de la lletra. Escriu-me a boixet@swissonline.ch
Gràcies