dijous, 16 d’abril de 2009

La loteria no és la solució



Avui, la majoria de gent ha esmorzat amb les declaracions del governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, on dona com probable l'entrada en picat de la Seguretat Social que tindrà números vermells ja aquest any. També ha certificar la greu crisi econòmica, negada mesos i mesos per el Govern Central, i que tothom coneixia fa més d'un any, sobre tot els que ara ho diuen oficialment.

En temps tan tèrbols, una de les coses que, a la desesperada, més esperances dona al ciutadà normal i senzill és la loteria. La loteria suïssa del tipus "Primitiva" es basa en trobar 6 números de 45; la espanyola és de 6 números de 49 de manera que les probabilitats de guanyar són a Espanya molt menors que a Suïssa.

Fem un exemple senzill amb els 45 números suïssos : suposem una autopista entre Barcelona i Berlín. En algun punt del trajecte posem a la vorera de l'autopista un barret girat cap a dalt, com els dels pobres del carrer per recollir almoina.

Ara suposem que dues persones surten de Barcelona en cotxe cap a Berlín. El passatger assegut al costat del conductor porta els ulls tapats i, en un punt qualsevol al atzar del recorregut, obre la finestra i tira una moneda d'un Euro. La possibilitat que la moneda caigui dins del barret és la mateixa que tenim d'endevinar 6 números de 45, és a dir 1 contra 8,5 milions aproximadament.

Ningú tindria el valor d'explicar als seus amics que anirà amb cotxe a Berlin amb l'esperança de ficat l'Euro dins del barret. Tampoc tindria de confiar en la loteria per sortir dels problemes. L'estadística és implacable, de manera que ens tocarà a tots de patir, esperem que per poc temps.