dimarts, 7 d’abril del 2009

La música i l’educació dels infants



El pianista i director d'orquestra Daniel Baremboim, és una de les personalitats del món cultural més interessants en aspectes que fins i tot ultrapassen la seva activitat musical.

Nascut a l'Argentina de pares jueus emigrats, ha actuat arreu del món i a fundat la West-Eastern Divan Orchestra de la que fan part joves músics d'Israel, Palestina, Líban Egipte, Síria i altres paísos. És un gran partidari de la convivència entre Israel i Palestina i ha tingut en aquesta activitat un reconeixement mundial.

En un llibre de converses de títol « Parallels and Paradoxes. Explorations in Music and Society » (Paral•lels i Paradoxes. Exploracions sobre la música i la societat) parla de l'importància de la música ( no la clàssica o la moderna sinó la música com a art) en l'educació.

Barenboim constata una manca de veritable formació musical a les escoles, i no només quatre cançonetes i dos timbals. Concretament diu : " L'estudi de la música és una de les millors maneres d’aprendre quelcom sobre la natura humana... Educar significa preparar els infants a la vida adulta : ensenyar-los a comportar-se i ajudar-los a comprendre quin genere de éssers humans volen ser. La resta és informació que es pot aprendre d'una manera molt senzilla. Per tocar bé un instrument s'ha de produir un equilibri entre el cap, el cor i l'estomac. Si un dels tres no està present, no funciona. Quina cosa millor que la música pot servir-nos per ensenyar a un infant com es fa per convertir-se en home?".

I ara m'en vaig a escoltar al Barenboim en un disc deliciós de música argentina, no únicament tangos, acompanyat de Rodolfo Mederos al bandoneó i Hector Console al contrabaix. Boccato di cardinale!