dimecres, 20 de maig de 2009

Aniversari de dos atacs a Catalunya



Els pobles reben al llarg de la seva història atacs, indiferències i reconeixements segons vagin les coses. La història l’escriuen,generalment els guanyadors, de manera que convé no oblidar res per tal de no col•laborar en la deformació dels fets. La natura humana fa que l’home tingui la capacitat de perdonar, de compadir i fins i tot de trobar explicacions a molts fets.

La capacitat d’oblidar, però, no és sempre bona en els afers històrics. Sense rancúnia, sense ganes de venjança, sense mala sang hem de recordar, de tant en tant, el que ens han fet i el que han dit de nosaltres. Més que res per mantenir-nos desperts com a poble.

Ara fa 50 anys que el llavors director del diari «La Vanguardia Española», Luis Martinez de Galinsoga després d'assistir a missa a l'església de Sant Ildefons a Barcelona va proferir la frase: «Todos los catalanes son una mierda», irritat perquè la missa era oficiada en català (en realitat era llatí). Un grup de joves catòlics entre els que estava Jordi Pujol va promoure una campanya de protestes que va fer caure en picat la venda d’exemplars del diari i que finalment va acabar amb la destitució per part del Consell de Ministres (!) de Galinsoga com a director de La Vanguardia Española.

Al mes de maig del 1884, ara fa 25 anys, el llavors president del govern espanyol Felipe Gonzalez, en un seminari sobre transició que es va celebrar a Toledo va dir el següent: “El terrorismo vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalan». És una afirmació que dona molt material per fer un llarg comentari però que deixaré al criteri dels lectors.

Vint-i-cinc i cinquanta anys no són històricament períodes de temps massa llargs, encara que les coses aparentment han evolucionat bastant. Malgrat tot, em preocupa saber que encara avui molts de fora de Catalunya (i potser alguns dins d’ella) pensen com Galinsoga o com Felipe Gonzalez.

(Il·lustració: Acrílic de Manel Marzo-Mart)