dimarts, 5 de maig de 2009

Del Parlament Europeu cap al cel




Els polítics tot l'any ens van llençant suaument les seves promeses, que poques vegades arriben a ser un fet, per la necessitat que tenen que els recordem quan vinguin noves eleccions. Fan el que en podríem dir una pluja fina d'intencions, una xim-xim de bones frases.

Quan s'atansen noves eleccions, la pluja fina es torna més forta i comença a ploure a semalades. És el que ara succeeix amb les eleccions al Parlament Europeu.

Per dir-ho clar, ningú sap molt bé quines són les funcions del parlamentaris europeus; de vegades fins i tot crec que no ho saben ni els candidats. Un parlament amb 785 diputats de 27 països diferents és molt interessant del punt de vista humà però té totes les característiques per ser ineficient. Ni tots els diputats tenen idees pròpies, ni tenen temps per exposar-les de manera que si casualment estan presents en el moment d'una votació (mireu els informatius de la televisió!), no tenen altra cosa per fer que votar el que el seu partit ha ordenat. Les aliances entre partits del mateix color de països diferents no aporten cap millora sensible ja que els problemes, l'estructura i l'experiència democràtica d'uns i dels altres difereixen, per molt que els partits portin el mateix nom genèric.

Que Catalunya es prepari a sofrir doncs la pluja forta de promeses, de visites per part dels que fins ara la ignoraven. No oblidem que el Parlament Europeu és també un bon aparcament pels polítics «incòmodes» que convé mantenir allunyats - amb un càrrec que vesteix- per tal que no interfereixin massa en la manera com es porten els assumptes a casa.

S’està apunt d’aixecar el teló d’una mena de Commedia dell’Arte, d’un sainet, d’una escenificació carnavalesca on tothom és bo, tothom ens estima i on ens diuen -com a la cançó - que anirem cap al cel. Amén.