divendres, 22 de maig de 2009

La polèmica sobre Miquel Barceló



L ‘inauguració de la cúpula pintada pel Miquel Barceló a la Sala XX del Palau de les Nacions de l'ONU a Ginebra va obrir una polèmica que ha sobrepassat els límits purament artístics, degut al preu que l’obra va costar i a la poca transparència del seu finançament. El dia 20 de novembre 2008 vaig escriure una entrada sobre el tema.

Ara, la participació de Miquel Barceló a la Biennal de Venècia, dins del pavelló oficial espanyol, ha tornat a revifar els dubtes artístics, polítics, financers i propagandístics d’un artista que de moment és el més promocionat a arreu del món, potser “malgré lui”.

Haig de dir que faig part dels encara pocs que han vist personalment la cúpula de l'ONU. El dia 30 d’abril vaig acompanyar un equip de TV3 a Ginebra, per filmar un programa sobre Suïssa que s’emetrà cap a finals d’any. La Sala XX va ser oberta exclusivament per nosaltres cinc, i per tant vaig disposar de temps suficient per observar l’obra de Barceló.

Els meus dubtes sobre la importància de la cúpula com a obra d’art es van reduir sensiblement amb la visita. Crec que és un tipus de decoració molt diferent de tot el que fins ara s’ha vist, sobretot per introduir la tercera dimensió, i els molts colors no deixen de donar un aspecte coherent al conjunt que probablement serà una obra cabdal en la producció del pintor mallorquí.

Dit això, ara resulta que per la Biennal de Venècia Barceló ha decidit presentar algunes obres fetes sobre teles que va col•locar a terra mentre pintava la cúpula de Ginebra i que es van anar pintant amb el degoteig del sostre i que ara han servit de fons per pintar noves obres.

Recordem que la cúpula va costar uns 30 milions d'euros, pagats en un 40% per l’estat espanyol, sortits segons ABC dels «Fondos de Ayuda al Desarrollo». La resta ho finança una mig misteriosa Fundació Onuart de la que fan part grups hotelers, caixes d’estalvis, grups industrials i d’altres en una samfaina de la que ningú ha explicat les veritables intencions.

És una llàstima que l’art escapi del seu context per passar a ser motiu de polèmica financera i política. Els honoraris del Barceló (6 milions d’euros, segons certes indiscrecions) l’hi poden donar una certa cuirassa per aguantar les polèmiques. A mi m’agradaria que del Barceló només tinguéssim el tema artístic per parlar, discutir, admirar o discrepar.