dimecres, 6 de maig de 2009

Tripartits, pactes i altres filigranes



Tal com estava previst el senyor Patxi López serà el nou lehendakari gràcies al pacte PSE, PP i UPyD. Tot molt legítim, però que no deixa de donar motiu a algunes consideracions.
Crec que va ser l’inefable Fraga Iribarne que ve dir - més o menys- que la política feia companys de llit molt estranys. Mai tan ben definit per el que ara a succeït en el País Basc. Està claríssim que el pacte entre els socialistes bascos i el PP, amb l’afegit del insignificant UpyD s’ha fet només per treure el PNB del govern. I quan dic només és només: cap dels principis polítics dels dos (tres) partits coincideix per fer pensar que el pacte pot donar algun resultat polític positiu.
A Catalunya, el anomenat Tripartit presenta, a priori, almenys alguna coincidència entre els tres membres, encara que només petita degut també a la dependència del PSC envers el PSOE malgrat momentànies enrabiades. És clar que també el tripartit fou creat per treure del govern a CiU, però aparenta ser més “natural” que el pacte basc. Encara que, finalment, a la Generalitat hi trobem un oficiant i dos escolans.

Una cosa em preocupa i fins i tot em molesta de totes aquestes aliances, pactes i arranjaments post-electorals: és que són post-electorals. Em sembla una enganyifa envers els electors el fet de que una vegada obtingut un cert nombre de vots amb el programa i les idees pròpies, un partit s’ajunti amb un altre (proper o llunyà) per tal de manar. Els electors no van ser advertits de les possibilitats o intencions del pacte i per tant van donar el vot a un partit i no a una idea d'aliança.

Ja tinc clar que tot això és legal i legítim. Però es veu massa el llautó de tots els polítics i els partits que en el fons estan interessats en manar i no en governar. Ai de nosaltres!