dimecres, 3 de juny de 2009

Ens faltaran llorers...


Segueixo amb distància física els debats dels candidats catalans al parlament europeu i també amb una certa distancia afectiva ja que Suïssa no fa part de l'UE. Malgrat tot, els diferents tractats vigents entre Suïssa i l'UE han apropat el país a la unió i avui dia bastants lleis internes les ha adaptat Suïssa a la legislació europea, per no parlar dels acords Schengen i altres que s’apliquen al 100%.

La premsa per internet i la televisió catalana que rebo per cable són els instruments que em serveixen per fer-me una imatge personal dels candidats, de les seves intencions i de les seves possibilitats. Com que el vot és secret, no faré servir aquestes ratlles per explicar qui m’agradaria que guanyés o a qui no m’agradaria que els altres votessin. Sigui’m, però, permés fer un petit comentari.

El debat de la setmana darrera a TV3 em va donar la satisfacció de trobar uns candidats que, partits i posicionaments apart, tenien un bon nivell de preparació i dialèctic, molt pel damunt del que sovint veig en candidats o dirigents dels dos partits de més projecció a España. L’escassa representativitat que el baix nombre d’elegits de Catalunya permet, no ha d'allunyar la gent de les urnes, ans bé tothom ha de participar-hi perquè Catalunya tingui més veu de la que molts li volen donar.

Compte ! Com a totes les eleccions, molts dels discursos, de les promeses i de les volades de coloms són per fer badar la boca al crèduls. Tal com escrivia en Francesc Vicenç i Garcia, el Rector de Vallfogona, fa 400 anys:

«Ja són tants los que vui fan de poetes
Que ens faltaran llorers per a corones.»