dilluns, 29 de juny del 2009

Hondures torna a patir


A l’escut d’Hondures es pot llegir. „ República de Honduras, libre, soberana e independiente”. Un lema que tothom pot adoptar com a seu i que fatalment no sempre s’ha vist respectat.

Hondures és un país molt complex, amb una geografia diversa i amb desigualtats cròniques entre les diverses capes de la població. És un país que he visitat moltes vegades principalment la ciutat de San Pedro Sula, capital econòmica del país, i l’antiga ciutat maia de Copan. Tinc bons amics allà i em preocupa tot el que pot succeir davant l’expulsió per la força del president electe Zelaya.

El president Zelaya, que acaba el seu mandat a finals d’any, abans que arribin les properes eleccions del 20 de novembre va proposar un referèndum per modificar la Constitució i així poder representar-se com a President per un altre mandat.

L’inspirador del referèndum és el President Chávez de Veneçuela, de manera que Zelaya no tenia un bon padrí per tirar endavant el seu projecte de referèndum, que fou considerat il·legal pel Congrés i el Tribunal Superior.

Tot sembla una mica forçat, patètic i provocat. Hondures, regularment castigada per fenòmens meteorològics que fan retrocedir l’economia i causen moltes morts, mereix la pau. Les industries que els darrers anys s’han creat dins de les anomenades ZIP (Zonas Industriales de Procesamiento) amb empreses modernes que donen molt treball a milers de persones, i una industria turística en creixement no poden ara posar-se en perill.

Zelaya, un terratinent reconvertit en esquerrà messiànic, a la Chávez, ho tindrà difícil per tornar com a President. Però el més important ara és que no es perdin els avanços que el país ha fet els darrers 20 anys, i que de cap manera les raons s’imposin per les armes. Ni Hondures ni Amèrica Central, ni ningú ho pot permetre. Esperem que les reunions que aquesta setmana s’han convocat a diversos nivells internacionals portin la calma a la regió.

L’escriptor hondureny Javier Abril Espinoza, que resideix a Suïssa, va guanyar un premi literari amb un conte de títol: “No es mi culpa si nos arrastra a todos este río”. Espero que no sigui un títol profètic.

1 comentari:

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Repúbliques bananeres de nou, trist espectacle que no mor mai.