dissabte, 27 de juny de 2009

Joan Solà, un Premi merescut


La majoria de premis són susceptibles de polèmica ja que no sempre es pot acontentar a tothom, i els premis els donen persones que tenen la seva manera de pensar, les seves simpaties i les seves antipaties, com tothom.

El darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el filòleg Joan Solà i Cortassa, no admet cap mena de discussió. Fins i tot els que no hem tingut cap relació universitària o professional amb la filologia, coneixem el professor Solà si més no pels seus articles de l’AVUI on de manera molt amena però filològicament rigorosa, ens explicava les diferències entre «mentre que» i «mentrestant», o si s’ha de dir «sisplau» o «si us plau».

Com que no tinc cap mèrit per fer un panegíric del mestre Solà, copiaré alguns passatges de la Presentació del seu llibre “Parlem-ne”, de l’editorial Proa, i que és un recull d’articles publicats entre els anys 1990 i 1997 al Diari de Barcelona i a l’AVUI:

«He procurat sempre dir les coses un cop n’estava mitjanament segur i he mirat sempre d’evitar una vaguetat o una precipitació. (...) Escrivim, almenys jo, per aclarir-nos a nosaltres mateixos les coses que ens afecten, etern exercici de catarsi i de comprensió d’un món meravellós, de l’enlluernadora facultat del llenguatge. Al capdavall, si la llengua no ens serveix per a aquestes funcions, que ens són imprescindibles per viure, la mutilem d’una de les virtuts més entranyables que té.»

La meva modesta felicitació, mestre, i gràcies per tots el moments que la lectura ens ha fet passar junts.