dimecres, 10 de juny del 2009

L'art i el comerç


Ahir a la ciutat de Basilea es va inaugurar pels convidats, i avui pel públic, l'ART 40 Basel, la fira d’art més gran i important del món.

En un moment on la crisi s’ha escampat arreu i tothom dubta de quan començarà la recuperació, aquesta fira sembla donar una imatge de „normalitat “que fins el cap de setmana es confirmarà o no.

De moment s’ha de dir que més de 1000 galeries del tot el món han demanat per participar en aquesta edició (i ja en van 40!) però només 300 han estat acceptades per raons d’espai. Aquestes galeries presenten obres d'uns 2500 artistes i s’espera que com a mínim la fira sigui visitada per unes 60.000 persones en els 5 dies que romandrà oberta.

No cal dir que cap de les galeries preguntades ha donat la més mínima pista sobre les vendes previstes però tothom espera que serà una edició amb un nivell de vendes alt, no tant pel nombre d'obres comercialitzades sinó per les obres d’alt preu.
Els analistes diuen que davant l’enfonsada de les borses i del interessos baixíssims que donen els bancs per les inversions monetàries, la gent amb capital cerca especular (i alguns fins i tot gaudir, espero) amb obre d’art d’alt preu. No penseu que es tracta de Picassos, o Matisses o Warhols, no. Les escultures d'Anish Kapoor, poc conegut del públic no especialista, s’ofereixen a Basilea per 650.000 i 800.000 euros, i les fotografies del japonès Hiroshi Sugimoto valen 80.000 euros.

Els 2.300 periodistes acreditats de mitjans de comunicació de tot el món, i que aprofiten per visitar també la simultània Biennal de Venècia donaran compte dels resultats de la Art 40 i potser confirmaran l’èxit comercial i inversionista.
Almenys una pintura o una escultura són més agradables de mirar que un paquet d’accions que, en realitat, el comprador no veu mai.

Ars gratia artis, l’art per l'art mateix, és només l’antic lema del lleó de la Metro Goldwyn Mayer. Avui, en bona part, l’art és comerç, però comerç que dona el plaer de l’observació.