divendres, 19 de juny de 2009

Riure’s del mort i del qui el vetlla



Ahir va fer 3 anys que el poble de Catalunya va refrendar l’Estatut d’Autonomía, un aniversari que mereix ser recordat encara que per altres motius que l’alegria.

Un mes abans les Corts Generals d’Espanya l’havien aprovat amb els vots en contra del PP i algunes abstèncions com per exemple ERC. El text de l’Estatut apovat a les Corts era una modificació del que el Parlament de catalunya va proposar el setembre del 2005, amb el vot negatiu del PPC.

Actualment, l’aplicació total de l’Estatut no és possible perque es troba en mans del Tribunal Constitucional a Madrid, « gràcies » a diverses impugnacions per inconstitucionalitat per part del PP i també del Defensor del Pueblo i dels governs de les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Valéncia i les Illes.

Segurament el treball del Constitucional referent a l’Estatut és molt complicat ja que altrament no s’explica com després de 3 anys encara no hi ha data per la resolució, que molts temen favorable en gran part a les tesis dels recurrents.

La presidenta del TC, la senyora Maria Emilia Casas va donar a entendre ahir que segurament el TC pot sentenciar l’Estatut a l’agost. Amb el finançament previst segons la darrera estimació del senyor Rodríguez pel juliol, es preparen unes vacances distretes per tothom.

Una frase popular diu lo de riure’s del mort i del qui el vetlla. Doncs això em ve a la memória quan llegeixo certes declaracions