dilluns, 27 de juliol de 2009

El revers negatiu de l'energia



En tots els debats sobre les diferents energies l’argumentació principal, com és natural, és la de mostrar la cara positiva és a dir el balanç ecològic, el poc impacte ambiental, les reserves etc..

Sovint s’oblida un aspecte que el Paul Scherrer Institut (PSI) de Suïssa acaba de reflectir en un estudi: els accidents que cada tipus d'energia ocasiona i que fan part del revers de la medalla.

El PSI ha avaluat a nivell mundial tots els accidents ocasionats per la producció d’energia entre els anys 1970 i 2005. Val a dir que l’estadística inclou explosions de gasoductes i oleoductes, enfonsaments de mines, inundacions per trencament de preses d’embassaments, accidents a reactors nuclears i altres.

La font d’energia que més accidents i morts a causat és el carbó (1.588 accidents i 31.939 morts), mentre que els embassaments suposen l’índex més gran de morts en funció del nombre d’accidents (13 accidents i 30'021 morts), ja que el trencament d’una presa pot esborrar pobles sencers.

Estadísticament, els morts directes donen una idea falsa de la perillositat perquè a Xernobil «només» van morir directament 31 persones però s’admet que entre 10 i 30 mil persones han mort o moriran degut als efectes retardats de l’energia atòmica.

El PSI ha creat una unitat per mesurar el perill de les energies: el Gwa, Gigawatt any. Per completar l’estudi han fet una projecció a l’any 2050 sobre el nombre de morts previsible a Suïssa segons la quantitat d’energia produïda, és a dir morts per GWa. L’ordre de més a menys és: carbó, gas natural, biomassa, eòlica, solar i finalment atòmica.

L’estudi és conscient que només a avaluat una part de la qüestió energètica, l'humana, i que s’han de tenir en compte altres valors com el cost de l’energia o la producció de CO2 per decidir la política energética a nivell de cada país.