dimecres, 15 de juliol de 2009

El temps i les coses serioses


Aquesta nit ha plogut a bots i barrals. Ara, al matí, s’ha calmat i tot d’un cop han sortit les abelles i les papallones directament de cara a l’espígol del jardí, mentre els ocells han començat el seu concert diari.

- Escolti’m. I amb tantes coses interessants que han passat els dos o tres darrers dies a Catalunya vostè surt amb les papallones i els ocells. ¿Que no va fi?

No és fàcil plantar amb èxit a Suïssa coses que facin recordar la nostra terra. Malgrat tot he aconseguit tenir dues oliveres, una figuera (una figuereta, en realitat), farigola (que a Manresa en diem també timó), espígol, sàlvia, romaní, llorer i alfàbrega.

- I ara em surt amb les herbes, com si no tingues més interés parlar avui de la unitat del govern davant el finançament i de totes les avantatges que tindran per l’economia catalana els milions que han d’arribar.

Amb la pluja caiguda s’han animat a visitar-nos altres ocells que no viuen al meu jardí, i és que com que el sòl és bo el banquet de cucs de terra serà abundós. La natura té les seves lleis i és un privilegi contemplar aquestes petites coses, tan conegudes, però sempre tan interessants mentre em frego les mans amb espígol i sento pujar una flaira que em torna un xic nostàlgic.

- No hi ha res a fer. Avui vostè no està per les coses serioses. Potser no ha dormit prou bé. Que es millori i a veure si demà escriu quelcom de més substanciós.