dimecres, 8 de juliol de 2009

Jo, quan sigui gran, vull ser Rei



De tant en tant em distrec mirant l’agenda dels membres de la família reial espanyola, més que res per intentar trobar algun argument que em faci canviar la meva opinió sobre la monarquia en general, i l’espanyola en particular.

La total intrascendència dels actes en que el Rei va estar present el mes de juny, per exemple, demostra l’escassa extensió i l'absoluta manca de profunditat de les seves activitats. El mateix es pot dir de la Reina o del (renoi!) Príncep de Girona.

En els 7 dies que portem del mes de juliol, el Rei ha tingut una única activitat oficial, literalment una “Audiencia a miembros de la Fundación Comité Español de los Colegios del Mundo Unido, patrocinadores de becas y alumnos becados”. Cap agenda estressant i això que encara no han començat les vacances a Mallorca.

Per cert, ¿algú sap quan costa a l’estat el manteniment tot l’any del iot que van regalar al rei fa un parell d’anys alguns prohoms? ¿amb quines intencions van fer un regal tan luxós i car?. ¿a quin preu surt l’hora de passejada?.

Tabú és una paraula del tongalès que s’usa per no tocar certs temes, i la monarquia a Espanya sembla ser un d’ells.