dimarts, 21 de juliol de 2009

La política i la fe



La política ha de proposar solucions, fer nous projectes, donar confiança, il·lusionar. No és possible convèncer amb discursos críptics, amb acords mig amagats i sense que surtin a la llum les dades reals, les xifres, com en el cas del nou finançament.

Quan es fa política d’aquesta manera, la desconfiança comença a entrar en l’ànim del la majoria i es perd l’il-lusió i s’afebleixen tan el que mana com l’oposició.

Ens estan demanant de creure en un acord, en un nou finançament, del que no ens volen dir res en concret. És molt fàcil: que agafin un full de paper i escriguin una columna amb les quantitats que Catalunya a pagat a l’estat central els 20 anys darrers i una segona amb el que Catalunya ha rebut any per any. Després podran fer un altre full amb les previsions pels propers cinc anys. Aquesta simple operació permetrà de saber en que consisteix l’acord i si realment tot anirà molt millor, amb xifres absolutes, i també ens possibilitarà comprovar si tot això es correspon amb l’Estatut.

Senzill i clar. I no serà necessari fer cap acte de fe ni a favor dels que manen ni a favor dels que són oposició. No és gaire oportú començar ara la campanya per les properes eleccions al Parlament.