dimarts, 28 de juliol de 2009

L'eriçó del jardí



Fa un parell de setmanes que un eriçó s’ha deixat veure pel jardí de casa. No és una imatge habitual perquè amb tan de bosc i camps com tinc al voltant, no veig cap necessitat de passejar-se pel meu jardí. Potser fins i tot s’hi vol instal•lar cosa que no he acabat d’esbrinar perquè el jardí és molt gran i no tinc cap intenció d’anar darrera de l'eriçó. Si s’hi troba bé, benvingut a casa.

Els eriçons són bastant útils ja que mengen molts insectes que podrien causar-nos certes molèsties. D’altra banda són uns animals que han evolucionat molt poc des la prehistòria de manera que cada vegada que tregui el cap podré admirar el seu caminar parsimoniós i garrell.

El meu jardí no ha rebut mai cap adob químic ja que nosaltres compostem tant els residus del jardí com els vegetals de la cuina de manera a no necessitar cap producte artificial. Potser l’eriçó ha ensumat la manca de química al jardí i ha decidit fer-l’ho seu.

Normalment es mouen de nit, però l'altre dia el vaig trobar passejant al migdia i ensumant l’espígol, senyal de bon gust, i en presencia dels meus néts que van voler que una foto recordés la insòlita trobada.