divendres, 14 d’agost de 2009

La manifestació, ¿val la pena?



Cada vegada són més les entitats i les personalitats que estan disposades a assistir a la manifestació proposada per Maragall i coordinada per Omnium Cultural. Sens dubte que la categoria dels fins ara probables assistents dona a la convocatòria un pes específic molt alt malgrat el dubte que planeja sobre molta gent respecte a l’oportunitat i els efectes d’una tal manifestació.

Per començar, la manifestació no es convoca «oficialment» ja que només tindrà lloc si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut. La polèmica ja està oberta perquè és molt difícil definir “a priori” que és retallar o que és retocar, fins a quin punt la sentència del TC afectarà l’essència de l’Estatut o només serà una operació cosmètica de cara a la resta de l’estat espanyol.

Lamentablement cal suposar que el TC tocarà assumptes bàsics de l’Estatut i per això s’ha llençat ja ara la proposta de la manifestació. Els països tenen pocs moments on és necessari i és possible demostrar unitat per damunt de les tendències i els partits, i no es pot desaprofitar l’ocasió quan arriba. Cal esperar que el PSC es desprengui d’una vegada del seu compromís reverencial amb el PSOE i actuï com a partit català independent donant suport a la manifestació.

Per això, i encara que la manifestació no serveixi perquè la sentencia del TC pugui modificar-se, convé està a punt per anar-hi. És vergonyós que una vegada aprovat l’Estatut pel Parlament, pel poble català i pel Congrés de l’estat central, vingui ara el TC i pontifiqui, i que ho faci amb més de tres anys de retard.

Alguns sectors, sobretot independentistes, han coincidint amb la idea de manifestar no només una defensa de l’Estatut sinó denunciar al mateix temps la ingerència del Tribunal Constitucional en la decisió del poble català i plantejar una actitud ferma de cara al futur.

La manifestació, ¿val la pena?. Doncs si, val la pena.